dilluns, 28 de febrer de 2011

Dies de cinema



Aquesta nit passada s'ha celebrat la vuitanta-tresena edició dels premis Oscar. Tal i com ja s'ha comentat en diversos debats televisius i radiofònics, ha estat una gala sense massa sorpreses pel que fa als millors actors. Això, doncs, significa que l'actriu Natalie Portman ha aconseguit l'Oscar a la millor actriu pel seu paper a Black Swan


Per altra banda, l'altra pel·lícula amb referències LGBT (The Kids Are All Right) ha estat una de les perdedores d'aquesta edició al no guanyar cap dels quatre Oscar als que optava. Per tant, la gala ha deixat un sabor agredolç pel que fa a les pel·lícules amb contingut homosexual. 

Així mateix descriuria la pel·lícula The Kids Are All Right. El film està protagonitzat per dues mares lesbianes que tenen dos fills adolescents, amb ganes de conèixer el donant d'esperma que va permetre la seva concepció. Durant la pel·lícula veiem com s'estableix un vincle entre el donant i la família, el que genera situacions conflictives entre les dues mares i el donant, i entre el propi matrimoni que no sap com afrontar els fets.

És una pel·lícula que ha tingut molt de reconeixement pel públic i també ha guanyat un gran nombre de premis (entre ells dos Globus d'Or i quatre nominacions als Oscar). Tot i això, i tot i ser considerada com a un llargmetratge molt original, personalment m'ha decepcionat una mica: penso que encara és un film amb alguns estereotips que envolten el món LGBT. Cal tenir en compte, però, que és una pel·lícula que ha ajudat a la visibilitat LGBT al mostrar la normalitat en que viuen les famílies amb pares (o mares) homosexuals, per tant, la valoració general del film és positiva.

Com a curiositat, durant la pel·lícula tenim l'oportunitat de veure que un dels fills  té un pòster d'Uh-huh-her (grup musical liderat per Leisha Hailey, una de les protagonistes de la sèrie LGBT The L Word) penjat a l'habitació. 



divendres, 25 de febrer de 2011

Inquietant "Black Swan"


La setmana passada van estrenar la pel·lícula Black Swan, protagonitzada per Natalie Portman L'argument de la pel·lícula és el d'una ballarina que ha de lluitar per aconseguir el paper protagonista del ballet "El llac dels cignes". Nina, el personatge principal, és una persona poc equilibrada que pretén arribar a la perfecció. Al llarg del film veiem com, per arribar-hi, es troba amb el costat més fosc d'ella mateixa. Tal i com ja se sabia des de l'estiu, és una pel·lícula amb cert contingut LGBT, tot i que es tracta d'una part molt minsa del llargmetratge.

Si hagués de definir el film en una sola paraula, el definiria com a "delirant". Aconsegueix atrapar a l'espectador des del primer moment, combinant la lucidesa del seu personatge principal amb la més absoluta bogeria.

Des del meu punt de vista, es tracta d'una pel·lícula molt recomanable. Això sí, tal i com s'ha comentat als mitjans, és un film que permet moltes lectures.

Us animo a anar-la a veure aquest cap de setmana ja que, tal i com comentàvem en una entrada anterior, és un film nominat a cinc premis Oscar. Aquest diumenge, doncs, sabrem si el llargmetratge tindrà el reconeixement de l'Acadèmia. 

dijous, 24 de febrer de 2011

Fins a quin punt arriben els estereotips?

És trist veure que la discriminació cada vegada comença des d'edats més joves. Un nen de tan sols sis anys va ser ferit pels seus companys de classe amb un ganivet perquè, segons ells, actuava "com una nena". Els fets van passar a Jönköping, Suècia.

No era la primera vegada que passava. Oskar, el nen protagonista de la notícia, havia explicat als seus pares que a l'escola li deien "gai" i "nena", perquè li agradava vestir de rosa i el ballet. Pel que sembla, els seus companys l'excloïen de jocs i activitats. Els pares del nen van assabentar-se de la notícia gràcies al seu propi fill, fet pel qual van demanar explicacions a l'escola. La resposta que van rebre per part del centre educatiu va ser que es tractava, només, d'un "petit incident".

No és d'estranyar, doncs, que les estadístiques (extretes del web d'It gets better, un projecte americà que pretén proporcionar suport a joves LGBT) mostrin que 9 de cada 10 estudiants LGBT han estat assetjats alguna vegada; que els joves LGBT pateixen entre 2 i 3 vegades més bullying que els seus companys heterosexuals; o el pitjor: que per culpa de tot això, la joventut LGBT té quatre vegades més probabilitats que una persona heterosexual de cometre suicidi. 




dimecres, 23 de febrer de 2011

Lady Gaga: cantant i revolucionaria


Lady Gaga, considerada com a una important icona gai, ha lluitat sempre per la igualtat de forma activa. Així ho ha demostrat en diversos esdeveniments en els que ha assistit, reivindicant el dret del col·lectiu LGBT per assolir els mateixos drets que qualsevol altra persona. 

Per aquest motiu avui Lady Gaga -obertament bisexual- és notícia. La cantant nord-americana ha arribat a un acord de patrocini amb la cadena de grans magatzems Target, amb la condició que aquests canviïn la seva política anti-LGBT. Target havia finançat a un governador republicà que era contrari al dret de les persones LGBT a contraure matrimoni. Així, Lady Gaga es negava a firmar cap acord amb Target si la cadena no canviava el seu protocol de donacions i en destinava part del pressupost a organitzacions LGBT.

En declaracions a la revista Billboard, Lady Gaga deia que: "ha estat una de les discussions més intenses que mai he tingut en una reunió de negocis" però que espera que la cadena de grans magatzems corregeixi els "errors del passat".

 Així doncs, es tracta d'una notícia molt positiva. 

La cantant, a més, ha estat notícia per partida doble. Fa pocs dies va sortir a la venda el seu single Born this way, cançó amb referències LGBT clares. La primera actuació en directe de la cançó va ser als premis Grammy, el dia 13 de febrer. A continuació podeu veure'n el vídeo, és molt recomanable! 


Font notícia: www.dosmanzanas.com

dimarts, 22 de febrer de 2011

Els premis Goya i el web d'Intereconomia

Tothom coneix quina és la fama d'Intereconomia. Mentre que sovint ens toca el rebre als catalans, aquest cop el col·lectiu LGBT s'ha convertit, també, en l'objectiu de crítiques del canal. 

No ha estat, però, la primera vegada. No fa gaire es va produir el tancament del programa "Las noches de Cuca", després que la seva presentadora (ultracatòlica i de dretes) Cuca García de Vinuesa fes unes declaracions inacceptables sobre un admirador seu que era homosexual.

Aquest cop ha estat a través del web d'Intereconomia que Santiago Mata -periodista del canal- ha publicat un article anomenat "Catalanismo y lobby gay arrasan en los Goya". Segons el seu punt de vista, la pel·lícula que va tenir més èxit als Goya, Pa Negre, va aconseguir guanyar nou premis gràcies a ser un film català i a tenir un director homosexual. En aquest cas, segons Mata, ni la feina feta pels actors ni per l'equip tècnic de la pel·lícula van influir ni en la menor mesura en que la pel·lícula fos un èxit.


Afortunadament, aquest article (que podeu llegir sencer aquí) ha rebut un elevat nombre de crítiques de persones que, indignades, s'escandalitzaven davant les incoherències i la falta d'objectivitat del periodista. 

Aquest diumenge se celebrarà la gala dels Oscar, i dues pel·lícules amb contingut LGBT (Black Swan i The Kids Are All Right) opten a premis tan destacats com el de millor actriu principal, per Natalie Portman (Black Swan) o Annette Bening (The Kids Are All Right), o millor pel·lícula (on els dos films també hi estan nominats).

No cal imaginar quina serà l'opinió de Santiago Mata, si qualsevol d'aquestes pel·lícules aconsegueix guanyar algun Oscar. El que està clar és que, per ell, tot el "mèrit" recaurà en l'al·licient que els dos films tenen al fer referència a l'homosexualitat.

dilluns, 21 de febrer de 2011

Un blog per a tothom

Deixeu que us expliqui una història.

En Malcom era un nen de set anys que vivia als Estats Units. Un bon dia els seus pares li van donar 140 dòlars -però no se'ls podia gastar en qualsevol cosa! Els seus pares volien que destinés aquests diners a fer la seva petita aportació a una bona causa, la que ell escollís. 

Al cap de pocs dies dues associacions (Los Angeles Gay & Lesbian Center i Human Rights Campaign) van rebre una carta que posava: 

"Em dic Malcom. Us envio aquests diners perquè penso que no és just que les persones homosexuals no siguin tractades amb igualtat"

Juntament amb la carta hi havia els 140 dòlars. En Malcom, després d'haver escoltat un programa de ràdio que parlava de la discriminació que pateix el col·lectiu LGBT, havia decidit, lliurement, col·laborar a favor de la igualtat. 

Aquesta història és real, i va passar, ni més ni menys que fa quinze dies. Tan de bo existissin més històries com aquesta. 

En aquest bloc s'intentarà fer una anàlisi de l'actualitat que envolta el col·lectiu LGBT. Espero que us hi sentiu còmodes! Deixeu els vostres comentaris, amb les vostres opinions, reflexions i propostes. 

Aquí, més que enlloc, tothom hi és benvingut.