dijous, 31 de març de 2011

The L Word



És difícil passar per alt una sèrie com The L Word. Va ser una sèrie amb important ressò a nivell mundial, ja que era la primera en atrevir-se a mostrar la vida d'un grup d'amigues homosexuals i els seus problemes quotidians. 

Es tracta d'una sèrie que reflecteix la realitat i en la que veiem persones de tot tipus: alguns personatges més estereotipats, com la Shane, i d'altres que trencaven tots els tòpics, com l'Alice o l'Helena. Potser aquest va ser el secret de l'èxit; saber mostrar que les dones homosexuals, com les heterosexuals, poden ser del tot diferents. D'alguna manera, doncs, tothom es podia veure reflectit en algun personatge o en alguna característica concreta d'alguna de les protagonistes.




Helena Peabody

Shane McCutcheon
Al llarg de les sis temporades es van il·lustrar, a través de la vida dels personatges, temes tan actuals com la maternitat, la infidelitat, el descobriment de la pròpia sexualitat, el rebuig per part de la família, la pèrdua de persones estimades, problemes de parella, problemes amb els amics o amb la feina

Curiositats de la sèrie...

  • Han estat molts els personatges que han passat per la sèrie. Només sis, però, han aparegut en les sis temporades: la Shane, l'Alice, la Jenny, la Bette, la Tina i la Kit. 
  • Tots els títols dels capítols comencen per la lletra "L"
  • Tot i que la sèrie tractava, bàsicament, d'un grup d'amigues lesbianes, també hi era molt visible la resta de comunitat LGBT.
  • The Chart era una pissarra on l'Alice indicava les relacions sentimentals que el seu entorn tenia amb altres persones. D'aquesta manera creava una cadena de relacions immensa. Tot i començar sent una pissarra, posteriorment va passar a ser online. Va tenir tal repercussió que aquesta iniciativa es va portar a terme a la vida real (OurChart)

D'aquesta  manera s'inicia una nova secció al bloc: de tant en tant farem un repàs per les curiositats de la sèrie The L Word! 

I per acabar, us faig una pregunta: quin és el vostre personatge preferit de The L Word
A mi personalment els meus personatges preferits són l'Alice i l'Helena.

dimarts, 29 de març de 2011

Parlem de pel·lícules?


Ahir vaig rebre el número de març de les revistes Out i The Advocate. A Out s'hi pot llegir un reportatge titulat 50 essential gay films, on fan un llistat de les pel·lícules que, d'alguna manera, estan relacionades amb la comunitat LGBT i que consideren més rellevants. Per poder  fer la llista han comptat amb opinions de directors de cinema, artistes i persones relacionades amb el món de l'entreteniment. 

El reportatge està dividit en diferents seccions on hi concreten el públic a qui van dirigides les pel·lícules (per exemple, five gay teen flicks for chicks -cinc pel·lícules adolescents gais per a noies-, five British classics -cinc clàssics britànics- o five gay horror flicks -cinc pel·lícules de terror gais-). 

Sorprèn veure que de totes les pel·lícules només dos són posteriors a l'any 2000: Saved! i Mean Girls (pel·lícula protagonitzada per Lindsay Lohan). Les dues les trobem a l'apartat de pel·lícules adolescents gais per a noies. 



Entre la resta de títols trobem films com Cabaret, Strangers on a train (Estranys en un tren, 1951), d'Alfred Hitchcock, Midnight Cowboy (Cowboy de mitjanit, 1969) o Two Moon Juntcion (la pel·lícula amb la que va debutar l'actriu Milla Jovovich, l'any 1988).
























Després de veure aquesta llista em pregunto: quines són les pel·lícules relacionades amb el món LGBT que més us han marcat? 

dilluns, 28 de març de 2011

Famosos homosexuals: Tània Sàrrias




















Nom: Tània Sàrrias
Edat:  -
Va néixer a Barcelona (Catalunya)
Professió: actriu i presentadora de TV

L'hem vist presentant o col·laborant en programes de televisió com Sputnik, La Columna, TVist o Caiga Quien Caiga  També l’hem vist d’acrtiu en les sèries Mar de Fons i Ventdelplà, i en la pel·lícula de parla anglesa Reflections.

Tània Sàrrias va començar la carrera de Periodisme. Al cap d’un any, però, va canviar d’estudis i va voler dedicar-se a la interpretació. Es va llicenciar en Art Dramàtic a l’Institut del teatre de Barcelona.
                            

Quina relació té amb el món LGBT?

Sandra Barneda
Tània Sàrrias està casada, des d’octubre de 2009, amb la periodista i presentadora de TV, Sandra Barneda (actualment presenta els programes La Noria i De buena ley, a Telecinco).

Pel que es veu són dues persones molt discretes i fins pràcticament un any després de casar-se, ningú va saber que la parella s’havia casat (tot i que ja apareixia a la seva biografia de Wikipedia). No va ser fins que Sandra Barneda va ser entrevistada a el diari El Mundo que la gent no se’n va assabentar. Aquí podeu llegir l’entrevista.

No s’ha fet pública cap fotografia on Tània Sàrrias i Sandra Barneda hi apareguin juntes.




Altres curiositats...
  • A part de la seva carrera com a actriu i presentadora, Tània Sarrias (igual que la seva dona) és professora convidada a la facultat de Comunicació a la universitat Blanquerna, a la ciutat de Barcelona. Hi imparteixen cursos de Presentadors de Televisió

divendres, 25 de març de 2011

'Gang bang', l'obra més polèmica del TNC


Ahir es va estrenar l'obra Gang bang a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya. L'obra, del director Josep Maria Miró forma part del projecte T6, un projecte que dóna suport a la nova dramatúrgia. 

L'obra transcórre en un bar de contactes gai, on un grup d'homes homosexuals mantenen relacions sexuals la vigília de la visita de Benet XVI a la ciutat de Barcelona. L'argument d'aquesta peça teatral ha indignat a l'associació E-Cristians, que ha iniciat una campanya contra Gang bang

L'enrenou que ha despertat aquesta obra ha fet que fins i tot programes televisius com La Noria assistissin a la seva estrena. Pel que sembla, però, i tal i com ja expressava el director de l'obra i Sergi Belbel (director del Teatre Nacional) no n'hi havia per tant

L'obra fa referència a la religió: a l'església, a Benet XVI, a la Sagrada Família i als capellans. Segons la crònica que en llegiem avui a El Periódico, es tracta d'acuidts fàcils i inofensius sobre l'església. 

Era necessari, doncs, voler censurar una obra com aquesta? Cal no oblidar com la religió ha tractat a les persones homosexuals i com les ha castigat al llarg de la història. Per tant, una obra de teatre segurament no és ni molt menys equiparable a les barbaritats que l'església ha dit i fet contra el col·lectiu LGBT.

dijous, 24 de març de 2011

Pel·lícules homosexuals: Habitación en Roma


Nota: 9
Any: 2010
País: Espanya

La nostra opinió
Habitació a Roma és una pel·lícula atrevida. I no en el mal sentit de la paraula! La veritat és que he llegit crítiques que destrossaven la pel·lícula: que si era avorrida, lenta, fins i tot pornogràfica. Jo personalment no qualificaria aquest film de Julio Medem amb cap d'aquests adjectius. 


Per mi és una història molt ben cuidada; els diàlegs entre les dues protagonistes ajuden a comprendre la personalitat de les dues noies, a conèixer el seu passat i el seu present: què les ha portat a Roma? L'escenari pràcticament sempre és el mateix, una habitació d'hotel de la capital italiana, decorada curosament fins l'últim detall. La banda sonora, de la mà de Russian Red i Jocelyn Pook, hi juga un paper essencial. I la llista d'aspectes destacables podria continuar.

A mi la pel·lícula em va agradar molt, fins el punt de comprar el DVD i la banda sonora. Us he de reconèixer una cosa: des que la vaig anar a veure al cine, no l'he tornat a veure. Tinc por que, d'alguna manera, es trenqui la màgia d'aquesta pel·lícula tan especial, del bon record que en tinc. 


El seu argument
La pel·lícula tracta de dues noies, Natasha (que és russa) i Alba (espanyola) que s'acaben de conèixer. No saben res l'una de l'altra, però passen una nit juntes en una habitació d'hotel a Roma, l'última nit que els hi queda a totes dues a la ciutat. A partir d'aquí, i tal i com ho descriu el DVD de Medem, comencen una aventura física que els hi tocarà l'ànima. Què passarà quan surti el sol, després d'aquella nit? Enviarà, el destí, a Natasha a Rússia i a Alba a Espanya? O aquest no és el destí que els hi espera? 

dimecres, 23 de març de 2011

Existeix el 'gaidar'?

No us ha passat mai anar pel carrer i tenir la sensació que aquella persona amb qui us heu creuat és homosexual? O bé que algú surti de l'armari i pensar que vosaltres ja ho intuïeu de feia temps? És una sensació inexplicable: pots no conèixer de res a la persona i, tot així, hi ha alguna cosa que et diu que és gai. 




El gaidar, que és una fusió de les paraules gai i radar, és una habilitat intuïtiva que permet a la persona identificar l'orientació sexual d'un altre individu. Es basa en intuïcions i informació sensorial no verbal. 

S'han fet diversos estudis que intenten demostrar l'existència del gaidar. Aquests demostren que les persones homosexuals són millors a l'hora d'identificar correctament l'orientació sexual d'altres persones a través de vídeos sense so i fotografies. 

L'any 2003 es va descobrir que hi ha fonaments bioquímics en el sistema de "radar" dels homosexuals, un factor que no tenen les persones heterosexuals. Per tant, quan una persona homosexual diu que té un gaidar "afinat", realment hi ha una base científica al darrere. Es creu que tenir assumida la pròpia homosexualitat i no amagar-se'n són dos dels aspectes que ajuden a la precisió del gaidar.



Per tant, hi ha dues preguntes que em plantejo i que m'agradaria saber les vostres respostes!:

- Si sou heterosexuals: heu tingut mai la sensació de tenir aquest radar que "detecta" si una persona és heterosexual, homosexual o bisexual? Quina ha estat la vostra experiència? Si no l'heu tingut, creieu en l'existència d'aquest radar? 

- Si sou homosexuals: quines experiències heu tingut amb el gaidar? Identifiqueu amb facilitat si una persona és gai?


Font

dimarts, 22 de març de 2011

Daniel Radcliffe premiat pel seu activisme LGBT


Daniel Radcliffe, que sempre ha lluitat activament pel col·lectiu LGBT, ha estat premiat per l'organització en que col·labora: The Trevor ProjectAquesta és una associació que té com a objectiu ajudar als joves gais a prevenir el suicidi. Radcliffe està involucrat en aquesta associació des de l'any 2009.

El premi té com a objectiu homenatjar a una persona que ha sigut la inspiració per a un gran nombre de joves LGBT i que ha ajudat a la visibilització i acceptació de la comunitat gai.

Radcliffe està molt involucrat en temes LGBT tot i ser heterosexual ja que, tal i com ell declara, va créixer envoltat de persones homosexuals i, per tant, per ell sempre ha estat una cosa del tot natural. Per aquest motiu sent que ha d'aprofitar la seva fama per lluitar a favor dels drets LGBT. 

Per ell col·laborar a The Trevor Project és una de les accions més importants que ha fet des que ha saltat a la fama, gràcies al seu paper de Harry Potter.

dilluns, 21 de març de 2011

Famosos homosexuals: Jodie Foster



Nom complet: Alicia Christian Foster
Edat: 48 anys
Va néixer a Los Angeles (Estats Units)
Professió: actriu

L'hem vist a El Silenci dels Anyells (The Silence of the Lambs), Anna i el rei (Anna and the king), L'habitació del pànic (Panic Room) o Pla de vol (Flightplan).

Des de petita ha estat involucrada en el món de la publicitat i el cinema. Tot i així es va graduar en literatura a la universitat americana de Yale. Sempre ha afirmat, però, que ser actriu és la seva prioritat professional.

Ha guanyat dos Oscars per a la millor actriu principal, per les pel·lícules El Silenci dels Anyells i The Accused..

Quina relació té amb el món LGBT?
Jodie Foster sempre ha estat molt reservada pel que fa a la seva vida privada. Especialment, pel que fa a la seva situació sentimental. Això ha fet que, al llarg dels anys, hi hagués especulacions sobre la seva orientació sexual. 

L'actriu té dos fills (Charles Foster, nascut l'any 1998, i Kit Foster, de l'any 2001)., però mai s'ha sabut qui era el pare biològic (es creu que és un donant anònim). Aquest fet encara va despertar més rumors sobre l'homosexualitat de Jodie Foster.

El 2007, durant un esdeveniment públic, Jodie Foster va participar en un esdeveniment organitzat per la revista Hollywood Reporter, on va declarar: "la meva bonica Cydney m'acompanya en els bons i en els mals moments". Això va confirmar a la premsa que Jodie i Cydney eren parella. Mai havien assistit a cap esdeveniment públic juntes, tot i ser parella des de l'any 1992. Es creu, però, que l'any 2008 van acabar la seva relació.


Posteriorment Jodie Foster va dir que "sempre m'he sentit, d'alguna manera, com una impostora. No sé el que estic fent. Suposo que és el meu petit secret, el secret del meu èxit".

Després d'aquestes declaracions cal preguntar-se: hagués Jodie Foster tingut l'èxit que ha tingut si hagués revelat la seva orientació sexual abans?


Altres curiositats...

  • De petita els seus germans li deien "Jodie". Per aquest motiu va adoptar aquest nom artístic.
  • Anava a la mateixa universitat i al mateix temps que Jennifer Beals (la Bette de The L Word)
  • Parla anglès, francès i italià
  • Els seus actors preferits són Meryl Streep i Robert DeNiro.

divendres, 18 de març de 2011

Pel·lícules homosexuals: 8 femmes


Nota: 8
Any: 2003
País: França
Títol traduït: Vuit dones / Ocho mujeres

Us agrada el cinema francès? Si és així, avui us recomano la pel·lícula 8 femmes. Es tracta d'un film d'aparença d'obra de teatre (de fet, està originalment basat en una  obra teatral). Aquest és un els aspectes que més em va cridar més l'atenció a l'anar-la a veure ja que la diferencia d'altres films. 




El seu argument
En la pel·lícula veiem com en una casa de camp francesa hi ha l'assassinat de l'amo de la mansió. Vuit dones relacionades amb la víctima són presents al lloc dels fets i, per tant, una d'elles és la culpable. A partir d'aquell moment comença un dia de discussions i revelacions que demostren que totes elles tenen secrets que les fa sospitoses de l'assassinat. Al final del film, es descobreix quin és l'entrellat del misteri. 




La nostra opinió
Tot i semblar una pel·lícula de cinema negre es tracta d'una barreja de comèdia i musical. El contingut LGBT hi és present al llarg del film i ajuda a entendre alguns dels misteris i actituds de les protagonistes. Recordar que tot i que el bloc està dedicat a l'actualitat i opinió LGBT també és interessant posar-hi pel·lícules on el contingut no es exclusivament homosexual.

Així doncs, si voleu passar una bona estona amb una pel·lícula diferent, 8 femmes és una molt bona alternativa. La música francesa i l'estil de la pel·lícula us traslladaran a una història que enganxa des del primer moment.

dijous, 17 de març de 2011

"I Do", la campanya per a la llibertat de matrimoni als Estats Units


L'Administració de Barack Obama va anunciar fa poques setmanes que deixava enrere la llei que establia que el matrimoni era un acte entre un home i una dona. El grup Freedom to Marry ha demanat, a través d'una carta, que el president faci un pas més enllà i que recolzi el matrimoni entre persones del mateix sexe. Recordar que el matrimoni homosexual només és legal en dos dels cinquanta estats americans (Iowa i Massachussetts).

En la carta s'hi recullen fragments com "Senyor president, el matrimoni importa. En la llei, en l'amor, en la vida, el matrimoni significa "som una família". Matrimoni és la unió de dos vides, és l'acte marcat per un compromís d'amor i responsabilitat davant d'amics i família. El matrimoni no només porta respecte públic i benefici a nivell personal si no que comporta una xarxa de proteccions legals, drets i responsabilitats pels que no hi ha substitut". 

Diverses personalitats americanes -tant homosexuals com heterosexuals- han firmat la carta demanant-li al president que defensi el matrimoni gai. Entre elles hi trobem Anne Hathaway, Ellen & Portia DeGeneres, Rufus Wainwright o Jane Lynch

Qualsevol persona, però, pot signar aquesta carta aquí. De moment 35.083 persones ja ho han fet. 

dimecres, 16 de març de 2011

Pel·lícules homosexuals: Quatre minuts


Nota: 8,5
Any: 2006
País: Alemanya
Títol traduït: Quatre minuts / Cuatro minutos

El seu argument
Quatre minuts és una pel·lícula alemanya que parla de la Jenny, una presonera de 21 anys que és molt conflictiva. Tot i això té un do: és un geni tocant el piano. Una senyora d'avançada edat imparteix classes de piano a la presó. Quan descobreix el talent de Jenny no dubta en presentar-la a un certàmen musical per a joves intèrprets. Totes dues es veuen obligades a treballar juntes per tal d'arribar a aconseguir el primer premi, malgrat que són dues persones totalment oposades. El film barreja les escenes ambientades a l'actualitat amb alguns flashbacks al passat de la vida de la professora, on veiem que els nazis li van destrossar la vida a la Segona Guerra Mundial quan li van assassinar la seva parella, que era una dona. 



La nostra opinió
Us seré sincera. L'any 2007, quan aquesta pel·lícula va arribar als cinemes, vaig pensar que no m'agradaria. El destí, però, va fer que per circumstàncies diverses, l'acabés anant a veure al cinema.  A part de la qualitat del film, la banda sonora tampoc deixa indiferent. 

De fet, la nota que hem atorgat a aquesta pel·lícula segurament es queda curta. Si l'hem valorat així, ha estat perquè en el conjunt de la pel·lícula l'homosexualitat hi té poca presència. Tot i així us podem assegurar que es tracta d'una obra mestra del cinema alemany. No us la deixeu perdre!

dimarts, 15 de març de 2011

Infidels s'acomiada



Infidels posa avui el punt i final després de tres temporades d'emissió. Hi ha hagut numeroses queixes a través de les xarxes socials ja que, la sèrie, s'ha acabat d'un dia per l'altre. Hi ha hagut diversos rumors que explicarien el motiu pel qual Infidels s'ha acabat tan precipitadament: alguns parlen de falta de pressupost, d'altres diuen que és, simplement, un final de cicle. El motiu que fa patir més, però, és que Infidels s'acaba perquè el nou govern català (Convergència i Unió) creu que és un programa que pot ferir a la sensibilitat de l'espectador i que no és adequat. Tot i que tant Televisió de Catalunya com CiU ho han negat, aquest és un dels motius que més explicarien el final sobtat de la sèrie. 



Com a fidel seguidora de la sèrie m'agradaria fer un breu repàs per la sèrie. Infidels parla de cinc dones i de les seves vides a la ciutat de Barcelona. El denominador comú que tenen a la primera temporada és la piscina, on s'hi troben regularment i comparteixen secrets i vivències. Al llarg de les tres temporades veiem els problemes que té cadascuna de les protagonistes amb les seves respectives parelles i amb la seva vida professional. És una sèrie que parla de temes actuals i quotidians, que fa riure i alhora fa viure moments delicats i problemàtics. 



Infidels també ha ajudat a la visibilitat LGBT. Una de les seves protagonistes, l'Arlet, comença a la primera temporada amb el seu xicot de tota la vida, en Víctor. L'Arlet, però, s'enamora de la seva professora d'aquagym, la Dani. Poc a poc, veiem el procés pel que ha de passar la parella: veiem com l'Arlet ha de deixar en Víctor, i explicar-li als seus pares, que no l'acaben de comprendre (el seu pare, que és molt consverador, està a punt d'agredir-la físicament). També veiem infidelitats i reconciliacions. Casaments i, fins i tot, un embaràs molt esperat. 


Alguna gent ha dit que Infidels és una mena de Sex and the city a la catalana. Realment, però, Infidels està basada en la sèrie de la BBC Mistresses.



Acomiadem, així, a una de les millors sèries que ha emès mai Televisió de Catalunya. Una sèrie que, tot i ser Infidel ha estat força fidel a la realitat, als problemes quotidians de les persones. Qui no hagi pogut seguir la sèrie ho pot fer a través del web de TV3, on hi ha penjats tots els capítols. Tan de bo en el futur se'n poguessin emetre més temporades!

dilluns, 14 de març de 2011

Famosos homosexuals: Leisha Hailey



Nom complet: Leisha Hailey
Edat: 39 anys
Va néixer a Okinawa (Japó)
Tot i néixer al Japó els seus pares són americans. Ella va créixer a Nebraska (Estats Units).
Professió: actriu i cantant 

L'hem vist a The L Word (sèrie televisiva), All Over Me (pel·lícula) o en qualsevol concert d'Uh huh her, el seu grup musical. 

El paper més important que ha tingut la Leisha en el món televisiu és el d'Alice Pieszecki, la periodista bisexual de The L Word. Una amiga seva li va parlar de la sèrie, abans que aquesta es comencés a rodar. No va parar fins que va aconseguir-hi un paper, ja que li semblava molt important formar part de la primera sèrie basada, principalment, en la vida de dones homosexuals.  

Prèviament a la banda que té ara (Uh Huh Her) formava part del duet de rock The Murmurs. El seu grup actual està format per ella mateixa i per Camila Grey. Uh Huh Her és un grup pop-electro indie. 



Quina relació té amb el món LGBT?
Leisha Hailey és lesbiana. De totes les actrius de The L Word ella va ser l'única que se sabia públicament que era homosexual. 

Segons ella diu, formar part del col·lectiu LGBT no ha estat mai cap problema. Més aviat al contrari. Mai se n'ha amagat i això l'ha ajudat tant a nivell personal com a nivell professional. També diu que tot i que es sol tenir la creença que les persones gais tenen un estil de vida diferent als heterosexuals, en realitat això no és cert: "tothom té problemes a la feina. Problemes a casa. Gelosia. En realitat tots som iguals".

Actualment, i des de 2006, és la parella de la dissenyadora de roba Nina Garduno.


Altres curiositats...
És vegetariana.
Ha sortit en diversos anuncis de la marca de iogurts Yoplait.

divendres, 11 de març de 2011

Com reacciona la família?



"Un 31,01% de les lesbianes ha patit alguna reacció negativa de la seva família per la seva orientació sexual". Així ho afirma la primera Enquesta Sociològica d'Hàbits i Opinió LGBT encarregada pel web Ociogay.

El segon entorn en que les dones homosexuals senten més rebuig és l'entorn familiar. Segons l'enquesta, el primer és al carrer. Aquest fet és molt sorprenent. Personalment penso que la família és qui hauria de donar més suport i ajudar a aquestes persones a lluitar per aconseguir la justícia social en tots els àmbits.


Arrel d'això em pregunto: com va ser la vostra experiència? Com van reaccionar els vostres familiars? Per altra banda, l'enquesta mostra que un 49,28% encara no ha sortit de l'armari davant la família. Pot ser que això sigui per por a aquest rebuig? O hi pot haver algun altre motiu?

dijous, 10 de març de 2011

Israel serà representada per una cantant transsexual a Eurovisió


Israel és el país de l'Orient MItjà amb més consideració pels drets LGBT. De fet, un 61% de la població recolza el matrimoni homosexual. Aquesta dada el converteix en un dels països a nivell mundial amb un percentatge de suport al matrimoni LGBT més alt

Així ho demostra no només a nivell legal -les parelles homosexuals, per exemple, poden adoptar-, sinó fins i tot en els mitjans de comunicació. Fa poc s'ha sabut que una dona transsexual seria la representant d'Israel a Eurovisió en l'edició d'aquest any. Es tracta de la cantant Dana International. La cantant va aconseguir el dret per representar Israel a Eurovisió l'any 1998, on va representar la cançó Diva. També lluita activament pels drets LGBT: va participar a la campanya d'Amnistia Internacional Gay rights are human rights (els drets dels homosexuals són drets humans).

Aquesta no és la primera vegada que Israel és un país capdavanter pel que fa al col·lectiu homosexual. L'any 2010, en la versió israelí de ¡Mira quién baila! (allà anomenat Rokdim Im Kokhavim, "Ballant amb les estrelles") va comptar amb la primera parella composta per dues persones del mateix sexe. Es tractava de la presentadora de televisió israeliana Gili Shem Tov (en el vídeo, vestida de blau), obertament lesbiana. Ella declarava que "comparteixo la vida amb una dona, he format una família amb ella, per mi això és el que és natural". La presentadora ballava amb la ballariana professional Dorit Milman (en el vídeo, de rosa). 

 
Enhorabona a Israel, doncs. En aquest aspecte molts països haurien de prendre'n exemple.

Font: 
http://www.advocate.com
http://www.dosmanzanas.com 
http://www.wikipedia.com

dimecres, 9 de març de 2011

L'homosexualitat al món


 Lleis sobre l'homosexualitat al món

   Sense informació

Homosexualitat legal
  Matrimoni homosexual
   Unió civil
   Reconeixement dels contractes civils
   Sense unió civil
Homosexualitat il·legal
  Pena mínima
   Pena important
   Cadena perpètua
   Pena de mort


El 2010 es va acomiadar amb una bona notícia: la prohibició d'una publicació que contenia noms i direccions de persones homosexuals a Uganda. El diari, que va arribar a publicar fins a 114 noms, acompanyava el llistat d'aquestes persones amb un missatge: "Hang them" (pengeu-los). 

Després que aquesta publicació sortís a la venda diverses persones que apareixien a la llista van ser ferides (una d'elles de gravetat). Afortunadament, el jutge ugandès que portava el cas obligava als responsables del diari a no repetir els fets. Això, però, va fer que un grup ugandès homòfob acusés al jutge de "protegir criminals". 

Amb notícies com aquesta em pregunto: quina és realment la situació que viu el col·lectiu LGBT arreu del món? El mapa, però, parla per ell mateix. 

L'homosexualitat es condemna amb pena de mort a vuit països. És, també, cadena perpetua en set d'ells. 

La bona notícia és, però, que cada vegada hi ha més països que no ho condemnen i que reconeixen el dret de les persones homosexuals a casar-se. Hi ha deu països que permeten el matrimoni de persones homosexuals (Argentina, Bèlgica, Canadà, Espanya, Islàndia, Holanda, Noruega, Portugal, Sud-Àfrica i Suècia). 

Esperem, doncs, que sigui aquesta la llista que creixi. En ple segle XXI ja toca.


Font: 


dimarts, 8 de març de 2011

El dia de la dona i "El somriure de Mona Lisa"



Katherine Watson:  
Aquí hi posa que estàs pre matriculada per estudiar dret. 
A quina universitat tens pensat anar?

Joan Brandwyn:  
Doncs la veritat és que no ho havia pensat. 
Un cop em gradui aquí em casaré.

Katherine Watson:  
I després...?

Joan Brandwyn:  
Després... estaré casada. 


Aquest és un petit fragment d'El Somriure de Mona Lisa. És una pel·lícula que parla de la dona, del seu paper en la societat dels anys 50. Mirant el film ens n'adonem de com ha canviat tot des d'aleshores. Darrere els canvis, però, hi ha l'esforç de milers de dones (i homes) que, dia a dia, lluiten per la igualtat de sexes.

En el film, Katherine Watson (Julia Roberts), una professora d'història de l'art, entra a treballar en una de les institucions més prestigioses dels Estats Units. Es tracta d'una escola ultra conservadora on només hi poden accedir noies. Totes les alumnes tenen clar quin és el seu objectiu a la vida: casar-se, tenir fills i satisfer al seu marit fent les feines de casa. La professora Katherine Watson, però, lluita perquè les seves alumnes canviin aquesta mentalitat; perquè aprenguin que la igualtat entre homes i dones és possible; perquè se n'adonin que elles també poden treballar; perquè no han de ser esclaves de la seva pròpia vida, sinó descobrir la llibertat que mai havien pensat tenir. 


A la pel·lícula també veiem la discriminació que patia el col·lectiu LGBT en aquella època. Amanda Armstrong (Juliet Stevenson) és una de les professores del Wellesley College. Després de 21 anys exercint, l'acomiaden per haver tingut una relació amb una dona. La directora de la institució la fa fora dient-li que "no podem donar la impressió que en aquesta escola promovem la promiscuïtat sexual".

 
Així doncs, Katherine Watson era el canvi. Com ho han estat fora de la ficció Clara Campoamor (defensora dels drets de la dona durant la Segona República espanyola) o Victoria Kent (la primera advocada a exercir a Espanya, i la primera dona en el món que va intervenir en un Tribunal Suprem i Marina). 

Sense dones així la dona avui dia no tindria les llibertats que té. És per això, doncs, que avui celebrem el dia de la dona. Encara queda molt per fer però poc a poc s'anirà assolint la igualtat entre sexes. 


Així doncs, feliç dia de la dona