divendres, 11 de març de 2011

Com reacciona la família?



"Un 31,01% de les lesbianes ha patit alguna reacció negativa de la seva família per la seva orientació sexual". Així ho afirma la primera Enquesta Sociològica d'Hàbits i Opinió LGBT encarregada pel web Ociogay.

El segon entorn en que les dones homosexuals senten més rebuig és l'entorn familiar. Segons l'enquesta, el primer és al carrer. Aquest fet és molt sorprenent. Personalment penso que la família és qui hauria de donar més suport i ajudar a aquestes persones a lluitar per aconseguir la justícia social en tots els àmbits.


Arrel d'això em pregunto: com va ser la vostra experiència? Com van reaccionar els vostres familiars? Per altra banda, l'enquesta mostra que un 49,28% encara no ha sortit de l'armari davant la família. Pot ser que això sigui per por a aquest rebuig? O hi pot haver algun altre motiu?

11 comentaris:

Melissa. ha dit...

La meva mare ho va rebre bastant malament, com que es va posar a plorar com super desolada, pero el meu pare va ser tot el contrari, ho va acceptar perfectament i a més a més s'estimen tots dos molt a la meva noia després de casi 2 anys de relació.
Pero la meva noia no ha tingut aquesta sort, sap des de molt abans que es lesbiana pero una vegada que la seva mare ho va intuir la va anomenar enferma i que aixo li donava fastic, aixi que portem 2 anys aparentant ser amigues davant dels seus pares...

me_myself_irina ha dit...

Juas....
Jo estic inclosa en aquest percentatge negatiu...
Però, també he de dir, que al final tot acaba passant, per sort.
I per la gent que estigui en una situació així, és dur, però, després de tot el que queda és la felicitat d'un mateix. I mai s'ha de deixar de buscarla!

Clara ha dit...

Em sembla molt interessant aquest blog!Investigant l'he trobat!
Jo vaig anar poc a poc, esbrinant que pensaven els meus pares i al final ho van entendre. La veritat es que ajuda molt que els teus pares t'accepten perquè a banda dels amics, la família és molt important.
No se si ho vau veure però en la primera temporada de la sèrie de Porca Misèria (TV3) hi ha un capitol que parla sobre el rebuig dels pares. La germana de la Laia (parella de Joel Joan) és lesbiana i el pare no l'accepta. Es veu com la figura del pare desapareix al saber que la filla està amb una dona. Es pot comprovar la brutalitat dels prejudicis que porten al pare a ignorar la seva filla...

Por a ser rebutjats crec que tots en tenim, però ells també tenen por, por al qui és "diferent".

It's not a phase ha dit...

Molt interessants totes les històries! ^^ És trist, però, veure que amb tots aquests exemples es confirma que la família no sempre reacciona positivament davant l'homosexualitat d'algun dels seus familiars. Suposo que tot i que ara sigui així mica en mica la situació anirà millorant, per sort de les noves generacions!

Clara, ara no recordo aquest capítol de Porca Misèria (tot i que mirava la sèrie!). Em recorda una mica al pare de l'Arlet a Infidels, que també es pren molt malament saber que la seva filla està amb una dona. Fins al punt que casi l'arriba a pegar! :S A veure si la por dels pares i familiars al qui és diferent també va desapareixent... segur que això ajudaria molt tant a pares com a fills. És cert que també s'ha de tenir en compte que els pares també, en certa manera, tenen por al què diran al saber que tenen un fill/a gai, i que això també deu portar el seu procés d'acceptació.

amaranth ha dit...

Mi experiencia la verdad es que hubo negativa (y mucha) por mi madre, mi padre es el único que me apoyó y mi familia.. bueno mi familia aun no lo sabe, no porque yo no quiera decirle que tengo pareja y que esa pareja es una chica sino porque mi madre no quiere...

dsdmona ha dit...

En el meu cas la meva mare no s'ho va pendre gaire bé però amb le temps ha estat ella i no pas jo qui s'ha encarregat de dir-ho a la resta de la familia i la veritat es que puc dir que molt bé per part de tothom. La meva dona està totalmente integrada a la familia i em fa molt feliç.
En el seu cas no hi ha aquesta mateixa transparència, ja que suposen alguna cosa però no en parlen així que com la Melissa quan els veig soc la seva amiga i amb qui comparteix pis, però al viure en una altre ciutat es porta prou bè.

D.

Ari ha dit...

Doncs la meva sortida de l'armari va ser bastant fácil. La sortida de me la vaig prendre amb molta calma, un dia els ho deia a unes amigues després a una de les meves germanes i així anar fent fins que ho vaig dir a totes les persones que considero importants. La reacció tan per part dels amics com de la familia va ser molt bona, no van posar cap problema. És veritat que es van sorpendre perquè ningú s’ho esperaba i suposu que van necesitar uns dies per digeriro però mai m’han fet males cares, s’ho han pres amb molta normalitat fins i tote em fan bromes o em pregunten que com va el tema novia.

It's not a phase ha dit...

És bonic escoltar històries on sortir de l'armari no ha significat cap (o casi cap) problema, Ari! :D El meu cas, per cert, és força semblant al teu! ;) Em considero molt afortunada!

Ari ha dit...

Si la veritat és que som unes afortunades!

Moroboshi ha dit...

No en conec cap cas, però faig les meves pròpies reflexions a partir del que veig a la ficció: trobo que hi ha diferents maneres de reaccionar-hi, de vegades es passa d'una fase a l'altra i tot, que poden anar des de "el meu fill / la meva filla està malalt/a" a "quina vergonya" o a "això vol dir que no tindré néts?".

També és evident que el grau de religiositat de la família hi juga un paper important. Però una cosa que trobo curiosa és que em fa l'efecte, pel que veig a la ficció però també pel que veig en casos reals que poden sortir a la televisió o pel que pugui explicar algun famós, que quan un noi "surt" gai s'ho prenen millor les mares, les germanes i les iaies, mentre que quan una noia "surt" lesbiana hi ha molts casos de pares que és com si haguessin guanyat un col·lega, un company d'aficions. En canvi, si el nen és gai potser els resulta frustrant. No sé si m'explico.

O potser un alleujament per allò que molts pares temen el moment que la seva nena passarà a ser la nena del seu xicot, mentre que potser si surt amb una noia la sensació és diferent. No ho sé, no sóc pare, però si ho fos potser també em passaria, he he...

It's not a phase ha dit...

Doncs sí, les reaccions per part dels familiars poden anar d'un extrem a l'altre: des d'una gran acceptació fins al punt de no voler saber res més del teu fill o familiar que està "malalt". És cert que la religiositat hi té un paper MOLT important, però de vegades també he sentit de casos de pares que sempre han dit que no els hi faria res tenir un fill homosexual, i quan el fill/a els hi ha dit que ho és ja no els hi ha semblat tan bé.

En el meu cas, no és que es compleixi massa això que dius de que el pare pensi que ha guanyat una "col·lega" d'aficions! Jo tinc aficions i gustos dels que la gent diria "femenins", o sigui que tot i que tant al meu pare com a la meva mare no els hi va fer res que jo sigui lesbiana, no crec que el meu pare i jo compartim massa aficions (bé, potser una només, que els dos som del Barça, a part d'això, no gaire res més!) ;) Més aviat les comparteixo amb la meva mare!

Publica un comentari a l'entrada