dimarts, 8 de març de 2011

El dia de la dona i "El somriure de Mona Lisa"



Katherine Watson:  
Aquí hi posa que estàs pre matriculada per estudiar dret. 
A quina universitat tens pensat anar?

Joan Brandwyn:  
Doncs la veritat és que no ho havia pensat. 
Un cop em gradui aquí em casaré.

Katherine Watson:  
I després...?

Joan Brandwyn:  
Després... estaré casada. 


Aquest és un petit fragment d'El Somriure de Mona Lisa. És una pel·lícula que parla de la dona, del seu paper en la societat dels anys 50. Mirant el film ens n'adonem de com ha canviat tot des d'aleshores. Darrere els canvis, però, hi ha l'esforç de milers de dones (i homes) que, dia a dia, lluiten per la igualtat de sexes.

En el film, Katherine Watson (Julia Roberts), una professora d'història de l'art, entra a treballar en una de les institucions més prestigioses dels Estats Units. Es tracta d'una escola ultra conservadora on només hi poden accedir noies. Totes les alumnes tenen clar quin és el seu objectiu a la vida: casar-se, tenir fills i satisfer al seu marit fent les feines de casa. La professora Katherine Watson, però, lluita perquè les seves alumnes canviin aquesta mentalitat; perquè aprenguin que la igualtat entre homes i dones és possible; perquè se n'adonin que elles també poden treballar; perquè no han de ser esclaves de la seva pròpia vida, sinó descobrir la llibertat que mai havien pensat tenir. 


A la pel·lícula també veiem la discriminació que patia el col·lectiu LGBT en aquella època. Amanda Armstrong (Juliet Stevenson) és una de les professores del Wellesley College. Després de 21 anys exercint, l'acomiaden per haver tingut una relació amb una dona. La directora de la institució la fa fora dient-li que "no podem donar la impressió que en aquesta escola promovem la promiscuïtat sexual".

 
Així doncs, Katherine Watson era el canvi. Com ho han estat fora de la ficció Clara Campoamor (defensora dels drets de la dona durant la Segona República espanyola) o Victoria Kent (la primera advocada a exercir a Espanya, i la primera dona en el món que va intervenir en un Tribunal Suprem i Marina). 

Sense dones així la dona avui dia no tindria les llibertats que té. És per això, doncs, que avui celebrem el dia de la dona. Encara queda molt per fer però poc a poc s'anirà assolint la igualtat entre sexes. 


Així doncs, feliç dia de la dona

4 comentaris:

Eulàlia ha dit...

ei feliç dia nostra per tu també!
ha estat un dia bastant femení! genial!
·

Butterflied ha dit...

Felicidades por esta entrada, me ha gustado toda la introducción del tema con la peli y que luego hagas esa pequeña reflexión con mujeres reales. ^^

Un saludo.

me_myself_irina ha dit...

Bohhhhh!!
Com m'agrada aquesta peli.. és realment genial!

Bona entrada per un dia com el d'ahir.
^^

Nu ha dit...

fa el seu temps que vaig mirar aquesta pel·lícula i no recordo si em va agradar (me la tornaré a mirar), però és important que hi hagi pel·lícules que reflexionin i et facin reflexionar sobre temes com aquest...

m'ha agradat molt l'entrada i molt relacionada amb el dia d'ahir.

ah, i feliç passat dia de la dona per tu també clara! ;)

Publica un comentari a l'entrada