dimecres, 16 de març de 2011

Pel·lícules homosexuals: Quatre minuts


Nota: 8,5
Any: 2006
País: Alemanya
Títol traduït: Quatre minuts / Cuatro minutos

El seu argument
Quatre minuts és una pel·lícula alemanya que parla de la Jenny, una presonera de 21 anys que és molt conflictiva. Tot i això té un do: és un geni tocant el piano. Una senyora d'avançada edat imparteix classes de piano a la presó. Quan descobreix el talent de Jenny no dubta en presentar-la a un certàmen musical per a joves intèrprets. Totes dues es veuen obligades a treballar juntes per tal d'arribar a aconseguir el primer premi, malgrat que són dues persones totalment oposades. El film barreja les escenes ambientades a l'actualitat amb alguns flashbacks al passat de la vida de la professora, on veiem que els nazis li van destrossar la vida a la Segona Guerra Mundial quan li van assassinar la seva parella, que era una dona. 



La nostra opinió
Us seré sincera. L'any 2007, quan aquesta pel·lícula va arribar als cinemes, vaig pensar que no m'agradaria. El destí, però, va fer que per circumstàncies diverses, l'acabés anant a veure al cinema.  A part de la qualitat del film, la banda sonora tampoc deixa indiferent. 

De fet, la nota que hem atorgat a aquesta pel·lícula segurament es queda curta. Si l'hem valorat així, ha estat perquè en el conjunt de la pel·lícula l'homosexualitat hi té poca presència. Tot i així us podem assegurar que es tracta d'una obra mestra del cinema alemany. No us la deixeu perdre!

5 comentaris:

Lorena Enciso ha dit...

No he tingut ocasió de veure aquesta pel·lícula però llegint el que escrius sobre ella m'han entrat ganes de veure-la. Referent al teu comentari al meu bloc m'ha fet molta gràcia les teves últimes paraules!! I no deixen de ser ben certes ;)

Nu ha dit...

Bua Clara.. no sé com el vaig saber però, al contrari que tu, quan vaig descobrir aquesta pel·lícula / el títol d'aquesta pel·lícula vaig decidir que la volia mirar. El títol m'agradava. M'agrada. Molt. No t'enganyo si et dic que va ser l'any passat, però tampoc t'enganyo si et dic que me l'he mirat un parell o tres de cops fins ara. I ara que m'he l'has recordat és possible que me la torni a mirar. És una pel·lícula que realment em va agradar molt. La vaig trobar molt dura, però molt bona. No t'enganyo tampoc si et dic que recordo haver plorat sempre que l'he vist. M'entusiasme l'energia que posa la professora en ensenyar a una noia que a més de ser presonera i mal educada la tracta molt malament (a ella, a la professora). M'entusiasma com comencen la seva relació, com la mantenen, com es va fent forta i com, a poc a poc, es van explicant les intimitats. No és pas ni de bon tros el fet que la professora tingués una parella femenina el que em va cridar més l'atenció; per això, quan he vist que havies posat aquesta pel·lícula al bloc he dubtat de perquè ho feies, però enhorabona, aquest film és molt bo! I ja et dic, gràcies per recordar-me'l! ;)

SALUT!

me_myself_irina ha dit...

Mmm,La miraré doncs!!! :)

Ja que parles de cinema... i els videoclips, si fa no fa, en tenen característiques semblants.

A propòsit del teu blog, et deixo aquest videoclip:
Infinitamente (Videolcip) http://www.youtube.com/watch?v=wCXPAm7RwPk

A l'entrada d'avui, Los Seis Días, grup de quatre noies de Bcn.. algunes d'elles del món Lez.
http://sencillamentemusica.blogspot.com/2011/03/artista-del-dia-los-seis-dias.html

*** GayGirl *** ha dit...

Hmm, never heard of this movie... But now I'll definitely have to find it and watch it!

dsdmona ha dit...

Boníssima, tant la peli com la BSO. Impressionant les actuacions

D.

Publica un comentari a l'entrada