divendres, 3 de juny de 2011

Catolicisme i homosexualitat

Catòlics per la igualtat LGBT


Avui, Samanta Villar torna a Cuatro amb el programa Conexión Samanta. I ho fa amb un nou reportatge anomenat Católicos Gays, que s'emetrà aquesta nit a les 00:15. El reportatge es centra en el seguiment del dia a dia d'un grup de catòlics homosexuals que, durant la setmana santa, expressen la seva fe. Per exemple, una de les protagonistes és una dona homosexual que havia sigut monja. Aquesta, va voler penjar els hàbits en enamorar-se d'una altra monja. Tot i així, segueix creient en Déu.

Sempre havíem pensat que ser catòlic i homosexual no era compatible. Sobretot, tenint en compte la no-acceptació de l'Església i el (mal)tracte que aquesta té amb els gais. Només cal veure algunes de les declaracions que han fet públicament capellans, bisbes i, fins i tot, el Papa. Per exemple, Benet XVI, en el seu últim llibre La llum del món, declara que "la homosexualitat no és moralment justa, sinó que és quelcom que està en contra de la naturalesa que originàriament va voler Déu". O les encara més dures declaracions del mossèn de Sangonera la Verde (Múrcia): "els gais són persones que no haurien d'estar en aquest món".

A més, una altra mostra d'aquesta no-acceptació dels homosexuals per part de l'Església catòlica és la prohibició als gais a contraure matrimoni a través d'aquesta institució. És més, molts dels creients opinen que la unió entre dos homes o dues dones no pot ser considerada com a matrimoni.

Existeixen diversos grups de gais i lesbianes catòlics que defensen que l'homosexualitat és perfectament compatible en tenir una fe i creença religiosa. Una d'aquestes associacions és, per exemple, Quest: un grup anglès per a gais i lesbianes catòlics: http://www.questgaycatholic.org.uk/home.asp. I un altre exemple en seria el grup Cristianos Gays: http://www.cristianosgays.com/ a on espai a on es proposen i debaten temes relacionats amb el col·lectiu LGBT i el cristianisme, tot i que també fan referència a d'altres religions, com podria ser el budisme.

Què n'opineu vosaltres sobre la homosexualitat i el catolicisme? És compatible? Com es pot creure en una institució que no et respecta i que et mira amb menyspreu? O és que els representants d'aquestes institucions no saben transmetre correctament les paraules de Déu i, en aquest cas, la voluntat de Déu és respectar a tothom sigui quina sigui la seva orientació sexual?


FONT:
Cuatro.com <http://bit.ly/jTgHYp>
Público.es <http://bit.ly/k4xm6l>

5 comentaris:

Moroboshi ha dit...

Jo no sóc ni una cosa ni l'altra, però penso que hauria de ser compatible. El problema, però, ve de més lluny: per què no es pot ser catòlic i tenir sexe sense finalitats reproductives? Per què els sacerdots han de ser homes i les dones han de ser necessàriament monges i ni uns ni altres es poden saltar el celibat?

A partir d'aquí, si temes com el sexe pel sexe o l'ús del preservatiu estan mal vistos, imagina't la unió entre dues persones del mateix sexe, que segons el seu punt de vista no serveix per a res i, per tant, és tan greu com masturbar-se o el sexe oral.

Jo no crec en cap déu, però respecto els que sí que ho fan, totes les religions tenen coses positives i farien ben fet de modernitzar-se i entendre que els fidels seran més fidels si s'hi troben millor, si entenen d'una vegada que es pot creure en Déu (o déus) i ser homosexual, onanista empedreït i/o practicar el sexe de manera esporàdica amb gent que no ens estimem.

It's not a phase ha dit...

Jo tampoc sóc catòlica (de fet, sóc atea) però respecto a qualsevol persona que cregui en qualsevol religió, també. M'agradaria, però, que aquest respecte fos recíproc i que les persones catòliques respectessin la meva orientació sexual (no dic que totes siguin poc respectuoses, però l'única persona que m'ha discriminat al saber que sóc homosexual era molt catòlica i em va dir que estava "cometent un pecat, que no era natural". Des d'aleshores no m'ha parlat mai més).

Com tu dius, hi ha moltes coses de la religió catòlica que costen d'entendre. Per exemple, el tema del preservatiu (quantes són les persones que s'han infectat de malalties de transmissió sexual per no utilitzar-lo?). La veritat és que jo, personalment, no entenc com poden transmetre aquest tipus de missatge a les masses.

Tothom hauria de ser lliure de fer el que vulgui. Una persona pot creure en una religió o no, però sigui com sigui, hauria de poder ser lliure de les seves accions!

Serà interessant veure el programa de Cuatro d'aquesta nit per conèixer un punt de vista de persones catòliques i homosexuals.

Moroboshi ha dit...

Ets tu qui no li hauria de tornar a parlar, no trobes?

Per a ells és fàcil d'entendre: no follis. Fes-ho només per tenir fills, només amb la teva parella (i no canviïs de parella si pot ser), i no t'infectaràs de res.

It's not a phase ha dit...

Sí, no sé com els hi pot ser tan difícil d'entendre. Però vaja, si aquesta persona no em vol parlar, jo no insistiré. Com se sol dir, senyal que aquesta amistat no valia la pena. Crec que jo, o qualsevol persona homosexual, l'únic que demanem és respecte, res més!

Per això dic que serà interessant veure el programa d'aquesta nit. A veure què diuen persones que estan tan posades en religió catòlica però que alhora són homosexuals. Semblen "aspectes" totalment incompatibles!

Anònim ha dit...

Ei bones, ahir vaig veure aquest reportatge. Simplement per curiositat. Jo, personalment, sóc atea.
La veritat és que em va sorprendre, però s'ha de dir que, cosa evident, la majoria d'homosexuals debots formaven part d'un grup social determinat, amb pocs estudis i recursos. Vaig veure que no són conscients de fins a quin punt l'Església com a instutució els dóna l'esquena. Alguns sí, i es limiten a la fe, com la ex-monja.
Suposo que aquí hauríem d'aprendre a diferenciar entre fe i seguir a l'Església. Personalment crec que la fe en un Déu (sigui quin sigui) és compatible amb qualsevol orientació sexual, però no, o se'm fa molt més difícil d'entendre, el seguiment a una institució religiosa que et titlla de malalt.
Un altre aspecte trist i bonic a la vegada és la història de les dues dones grans de Barcelona, com han lluitat per estar juntes tot i ser rebutjades per la família.

Publica un comentari a l'entrada