dilluns, 29 d’agost de 2011

Cuore afirma que Elena Anaya és lesbiana

Elena Anaya (Habitació a Roma) és portada de la revista Cuore aquesta setmana després de ser vista amb la seva suposada xicota a Menorca.


Les dues noies han estat fotografiades despullades i, segons explica la revista, en actitud carinyosa. L'actriu no ha fet cap declaració al respecte, ni confirmant ni desmentint la relació. Segons explica Cuore, fa molt temps que es coneix la relació entre Elena i la seva nòvia, però aquesta encara és una desconeguda pels mitjans



Ja fa temps que corren rumors sobre la possible homosexualitat d'Elena Anaya. Fa una mica més d'un mes el diari El Mundo l'incloïa a la llista de les 50 lesbianes, gais i transsexuals més influents. L'actriu va demanar explicacions a aquest diari, ja que ella mai s'ha pronunciat sobre la seva orientació sexual. 

Des del nostre punt de vista, és excessiu el seguiment que fan alguns mitjans a personatges públics, sobrepassant tota mena de límits. Si bé com a part del col·lectiu LGBT celebraríem que Elena Anaya fos homosexual i ho fes públic (ja que no es coneixen massa celebritats espanyoles lesbianes), aquesta és una decisió que hauria de prendre ella. Al cap i a la fi, cap revista ni cap diari podrà afirmar res del cert fins que l'actriu ho confirmi.

Elena Anaya és la protagonista de La piel que habito, el nou film de Pedro Almodóvar que s'estrena aquest divendres (2 de setembre). 


Font
Cuore
Terra
Vanitatis

diumenge, 7 d’agost de 2011

Adéu a l'últim suprvivent gai de l'holocaust



Rudolf Brazda, l'últim supervivent gai de l'holocaust, va morir dimecres passat als 98 anys, tal i com revela l'Associació de lesbianes i gais d'Alemanya.

Brazda va ser alliberat pels americans del camp de concentració Buchenwald l'any 1945. S'estima que 50.000 homosexuals van estar reclusos en camps de concentració, dels quals van sobreviure entre 10.000 i 15.000.

En unes declaracions en un memorial de les víctimes homosexuals del Tercer Reich, Brazda deia: la manera com els nazis tractaven els "triangles roses" és indescriptible. Els triangles roses eren un símbol que els homosexuals eren obligats a portar.





Rudolf Brazda va marxar a França i hi va viure durant 35 anys. Vivia amb Edouard Mayer, la seva parella, que va morir l'any 2003. Les cendres de Rudolf seran dipositades juntament amb les de Mayer.

Us deixem amb un vídeo on Rudolf Brazda explica pel que va haver de passar.




Font

divendres, 5 d’agost de 2011

Entrevista a Simon LeVay, neurocientífic



Ahir vam tenir el plaer d'entrevistar al doctor Simon LeVay, un neurocientífic conegut per les seves investigacions del cervell i la sexualitat. Fa poc va publicar el seu últim llibre Gay, straight, and the reason why: the science of sexual orientation i li hem volgut realitzar algunes preguntes per conèixer, científicament, l'homosexualitat.

Simon LeVay va néixer a Gran Bretanya i actualment resideix als Estats Units. Per aquest motiu, li vam haver de realitzar l'entrevista en anglès.
Per qui vulgui llegir-la en versió original, aquí us deixem el link!: read the interview in English.

  • Com definiries el teu últim llibre "Gay, straight and the reason why: the science of sexual orientation"?
En el meu llibre exposo un model biològic per explicar el desenvolupament de la orientació sexual. En els anys 90, com a neurocientífic, vaig ajudar a establir les bases per aquest camp de recerca demostrant que els cervells dels homes gais i dels homes heterosexuals són estructuralment diferents. En el llibre recopilo centenars d’estudis que han estat realitzats des d’aleshores. Col·lectivament, aquests estudis apunten que les interaccions prenatals entre les hormones sexuals i el desenvolupament del cervell són la major influencia per l’orientació sexual dels individus en la vida adulta

  • Què fa que un nen sigui homo o heterosexual?
Jo penso que un nen ja és gai o heterosexual, encara que ell mateix o la seva familia no ho sàpiga. Els esdeveniments clau que determinen l’orientació sexual tenen lloc abans del naixement. El principal factor és l’hormona sexual testosterona que normalment hi és en nivells més alts de circulació als fetus masculins que als femenins. La testosterona tendeix a fer que el desenvolupament del cervell es dirigeixi cap a un tipus més masculí – especialment en regions del cervell relacionades amb la producció d’emocions i comportament sexual, com l’hipotàlem. Diversos estudis, descrits en el llibre, suggereixen que els nivells de testosterona són més baixos en els cervells de fetus que esdevenen homes gais que en els cervells de fetus que esdevenen homes heterosexuals. També passa a la inversa en el cas de les dones. Sembla ser que els nivells de testosterona són més alts en els cervells de dones que esdevenen lesbianes que en els fetus de dones heterosexuals. Aquestes diferències prenatals en es nivells d’hormones sexuals influencien no només l’orientació sexual, sinó que també altres trets de gènere.


Els gens que nosaltres heretem també influeixen en l’orientació sexual –més en el cas dels homes que en el de les dones. Encara no s’ha pogut identificar com actuen aquests gens, però és possible que influeixin en els nivells d’hormones sexuals durant la vida fetal, o que influenciïn quan el cervell respon a les hormones sexuals.




  • És possible canviar l'orientació sexual d'algú després del naixement?
Els intents de convertir les persones gais en heterosexuals –ja sigui amb mètodes de comportament (condicionant), psicoanàlisi, tractament d’hormones o mètodes religiosos- no han funcionat. Crec que aquests mètodes són perjudicials i equivocats. El mateix passa amb els intents per “corregir” les característiques de gènere d’alguns nens –molts dels quals esdevenen gais a la vida adulta.

Evidentment, en aquest cas em refereixo a l’atracció sexual cap a homes o dones. És possible canviar el comportament de les persones –per exemple, que un home gai es casi amb una dona i tingui relacions sexuals amb ella. Però això representa un gran desgast emocional que acaba sent autodestructiu.

  • Pot l’entorn o la voluntat de l’individu influenciar en l’orientació sexual?
Aquests factors influencien el que les persones fan amb la seva sexualitat, com s’identifiquen. No hi ha proves que aquests factors influenciin l’atracció sexual d’una persona, per tant no poden influir en l’orientació sexual.

  • Existeix, realment, el “gaidar”?
Certament, però ni molt menys és infalible. Un capítol del meu llibre explica la recerca que s’ha fet sobre aquest tema. El gaidar existeix detectant trets de comportament de gènere no-conformista, com ara la manera de caminar, la qualitat de veu, etcètera.

  • És possible que els animals siguin homosexuals?
El que realment els humans tenim en comú amb els animals és la bisexualitat. En moltes espècies els animals tindran interaccions sexuals tant amb el mateix sexe com amb el sexe contrari, depenent de les circumstàncies. Els nostres “parents” bonobos (ximpanzés pigmeus) són famosos per això. Però hi ha algunes espècies en que determinats animals en concret només tindran relacions sexuals amb parelles del mateix sexe. Els que s’han estudiat millor són els xais: aproximadament un 5% dels xais mascles només s’aparellaran amb d’altres mascles i refusaran aparellar-se amb femelles. Curiosament, hi ha diferències entre el cervell (hipotàlem) de xais homosexuals i heterosexuals, el mateix cas que he descrit abans dels homes homosexuals i heterosexuals.


Des d'aquí voldríem donar les gràcies a Simon LeVay per concedir-nos aquesta entrevista i explicar-nos, de manera clara i entenedora, quina és la realitat biològica sobre l'homosexualitat. Li desitgem el millor amb la seva obra Gay, straight and the reason why: the science of sexual orientation.

dimecres, 3 d’agost de 2011

Música LGBT: Coisas de menina


Avui us presentem una cançó LGBT provinent del Brasil. S'anomena "Coisas de menina" i la seva cantant és Luen Cugler, una americana ara resident a Rio de Janeiro. El videoclip mostra el que la lletra de la cançó explica: dues noies que tenen les seves respectives parelles masculines tenen un affair als serveis d'un restaurant. Representa que la cançó la canta una de les dues noies, que posteriorment li demana a l'altra de continuar amb la relació. 

Pel que es veu el vídeoclip ha estat retirat del YouTube cinc vegades per "contingut inapropiat". La cantant, tal i com llegíem al web Lesbicanarias, va fer unes declaracions sobre aquesta retirada sobtada del vídeo:

"Em vaig indignar, perquè ja estem al segle XXI. Només són dues dones fent-se un petó, res més. El vídeo ha estat eliminat en cinc ocasions, però sempre el tornem a penjar. El que em fa ràbia és que no ens donen cap explicació, ni tan sols un email explicant el perquè"

Afortunadament, sembla que els de YouTube ja s'han cansat d'eliminar el vídeo.

dimarts, 2 d’agost de 2011

Pel·lícules homosexuals: A single man










Nota: 8
Any: 2009
País: Estats Units

El seu argument
Ahir a la nit vam veure una pel·lícula que teníem moltes ganes de veure: A single man (Un home solter, 2009), la primera pel·lícula del dissenyador Tom Ford. Es tracta de l'adaptació d'una novel·la de Christopher Isherwood, que en el seu moment va destacar per narrar la vida quotidiana d'un home homosexual als anys 60. El film mostra la duresa amb que un home viu la mort de la seva parella, en una època en la que l'homosexualitat és del tot tabú

Anys 60, Estats Units. George és un professor d'universitat que perd el seu xicot Jim (Matthew Goode) de feia 15 anys en un accident de cotxe. Després d'això George ja no té ganes de viure, i qualsevol acció quotidiana es converteix en una complicada tasca.




Els records del passat es mesclen amb el present, fent que George no pugui tirar endavant amb la seva vida. Només hi veu una sortida: la mort. Mentrestant, però, es troba amb un seguit de personatges que fan que la seva vida s'il·lumini: la seva amiga de tota la vida Charley (Julianne Moore), un desconegut espanyol anomenat Carlos (Jon Kortajarena) que intenta mostrar-li el costat més optimista de la vida, però sobretot Kenny (Nicholas Hoult), un dels seus estudiants a la universitat que sembla tornar-li la il·lusió per viure. 

En la pel·lícula veiem alguna de les dificultats de ser homosexual en aquella època. Un exemple molt clar és que, quan mor Jim els seus pares no volen comunicar-li a George, la persona amb qui havia compartit els últims 15 anys de la seva vida. És un cosí de Jim que, d'amagat, truca a George per explicar-li la mala notícia, però li diu que no vagi a l'enterrament ja que en aquest només hi pot assistir "la família": També veiem com Kenny ha d'amagar la seva homosexualitat a la universitat, però amb George troba la manera d'expressar qui és i què sent. 




Un dels aspectes més sorprenents de la pel·lícula és la quantitat d'emocions i d'informació que Tom Ford aconsegueix transmetre no només amb l'argument sinó amb la forma en que està gravada la pel·lícula. Realitza un interessant joc de colors que ens mostra com se sent George: quan viu moments feliços veiem els personatges en colors vius, mentre que quan està en els moments més tristos i solitaris de la seva vida les imatges apareixen pràcticament en blanc i negre. La pel·lícula pot semblar lenta però gràcies als flashbacks que intercalen el passat amb el present fa que adquireixi un ritme frenètic. La música també és un factor molt important per la pel·lícula, i sembla estar meticulosament escollida pel director. Com a curiositat, Erin Daniels (la Dana de The L Word) té un petit paper a la pel·lícula.

La nostra opinió
És una pel·lícula que sens dubte recomanem tant per l'originalitat de la història com per l'estètica del film, cuidada fins l'últim detall. Pot semblar una pel·lícula trista pel seu argument, però a nosaltres ens ha semblat, en certa manera, un cant a la vida. Tot passa quan ha de passar,  tot té el seu moment adequat per succeir. 

dilluns, 1 d’agost de 2011

La llei "Kill the gays" amenaça Uganda


Ja fa un temps Uganda va ser amenaçada per la llei Kill the gays, que afortunadament al final no es va aprovar. La llei, com el seu nom indica, instaurava unes polítiques extremadament dures per a les persones homosexuals a Uganda, entre elles la pena de mort.

Malauradament, però, Otto Odonga, un membre homòfob del parlament, preveu que la llei finalment s'aprovi a finals del mes d'agost. Tal i com llegim a la revista The Advocate, Odonga va fer unes declaracions on afirmava que si tingués un fill homosexual el mataria.


L'última vegada que es va voler aprovar la llei no ho van aconseguir ja que hi havia un temps determinat per fer-ho, i el termini es va acabar abans que es realitzés la votació per aprovar la llei.