divendres, 5 d’agost de 2011

Entrevista a Simon LeVay, neurocientífic



Ahir vam tenir el plaer d'entrevistar al doctor Simon LeVay, un neurocientífic conegut per les seves investigacions del cervell i la sexualitat. Fa poc va publicar el seu últim llibre Gay, straight, and the reason why: the science of sexual orientation i li hem volgut realitzar algunes preguntes per conèixer, científicament, l'homosexualitat.

Simon LeVay va néixer a Gran Bretanya i actualment resideix als Estats Units. Per aquest motiu, li vam haver de realitzar l'entrevista en anglès.
Per qui vulgui llegir-la en versió original, aquí us deixem el link!: read the interview in English.

  • Com definiries el teu últim llibre "Gay, straight and the reason why: the science of sexual orientation"?
En el meu llibre exposo un model biològic per explicar el desenvolupament de la orientació sexual. En els anys 90, com a neurocientífic, vaig ajudar a establir les bases per aquest camp de recerca demostrant que els cervells dels homes gais i dels homes heterosexuals són estructuralment diferents. En el llibre recopilo centenars d’estudis que han estat realitzats des d’aleshores. Col·lectivament, aquests estudis apunten que les interaccions prenatals entre les hormones sexuals i el desenvolupament del cervell són la major influencia per l’orientació sexual dels individus en la vida adulta

  • Què fa que un nen sigui homo o heterosexual?
Jo penso que un nen ja és gai o heterosexual, encara que ell mateix o la seva familia no ho sàpiga. Els esdeveniments clau que determinen l’orientació sexual tenen lloc abans del naixement. El principal factor és l’hormona sexual testosterona que normalment hi és en nivells més alts de circulació als fetus masculins que als femenins. La testosterona tendeix a fer que el desenvolupament del cervell es dirigeixi cap a un tipus més masculí – especialment en regions del cervell relacionades amb la producció d’emocions i comportament sexual, com l’hipotàlem. Diversos estudis, descrits en el llibre, suggereixen que els nivells de testosterona són més baixos en els cervells de fetus que esdevenen homes gais que en els cervells de fetus que esdevenen homes heterosexuals. També passa a la inversa en el cas de les dones. Sembla ser que els nivells de testosterona són més alts en els cervells de dones que esdevenen lesbianes que en els fetus de dones heterosexuals. Aquestes diferències prenatals en es nivells d’hormones sexuals influencien no només l’orientació sexual, sinó que també altres trets de gènere.


Els gens que nosaltres heretem també influeixen en l’orientació sexual –més en el cas dels homes que en el de les dones. Encara no s’ha pogut identificar com actuen aquests gens, però és possible que influeixin en els nivells d’hormones sexuals durant la vida fetal, o que influenciïn quan el cervell respon a les hormones sexuals.




  • És possible canviar l'orientació sexual d'algú després del naixement?
Els intents de convertir les persones gais en heterosexuals –ja sigui amb mètodes de comportament (condicionant), psicoanàlisi, tractament d’hormones o mètodes religiosos- no han funcionat. Crec que aquests mètodes són perjudicials i equivocats. El mateix passa amb els intents per “corregir” les característiques de gènere d’alguns nens –molts dels quals esdevenen gais a la vida adulta.

Evidentment, en aquest cas em refereixo a l’atracció sexual cap a homes o dones. És possible canviar el comportament de les persones –per exemple, que un home gai es casi amb una dona i tingui relacions sexuals amb ella. Però això representa un gran desgast emocional que acaba sent autodestructiu.

  • Pot l’entorn o la voluntat de l’individu influenciar en l’orientació sexual?
Aquests factors influencien el que les persones fan amb la seva sexualitat, com s’identifiquen. No hi ha proves que aquests factors influenciin l’atracció sexual d’una persona, per tant no poden influir en l’orientació sexual.

  • Existeix, realment, el “gaidar”?
Certament, però ni molt menys és infalible. Un capítol del meu llibre explica la recerca que s’ha fet sobre aquest tema. El gaidar existeix detectant trets de comportament de gènere no-conformista, com ara la manera de caminar, la qualitat de veu, etcètera.

  • És possible que els animals siguin homosexuals?
El que realment els humans tenim en comú amb els animals és la bisexualitat. En moltes espècies els animals tindran interaccions sexuals tant amb el mateix sexe com amb el sexe contrari, depenent de les circumstàncies. Els nostres “parents” bonobos (ximpanzés pigmeus) són famosos per això. Però hi ha algunes espècies en que determinats animals en concret només tindran relacions sexuals amb parelles del mateix sexe. Els que s’han estudiat millor són els xais: aproximadament un 5% dels xais mascles només s’aparellaran amb d’altres mascles i refusaran aparellar-se amb femelles. Curiosament, hi ha diferències entre el cervell (hipotàlem) de xais homosexuals i heterosexuals, el mateix cas que he descrit abans dels homes homosexuals i heterosexuals.


Des d'aquí voldríem donar les gràcies a Simon LeVay per concedir-nos aquesta entrevista i explicar-nos, de manera clara i entenedora, quina és la realitat biològica sobre l'homosexualitat. Li desitgem el millor amb la seva obra Gay, straight and the reason why: the science of sexual orientation.

5 comentaris:

Mònica ha dit...

Enhorabona per l'entrevista! :) És molt interessant!

It's not a phase ha dit...

Moltes gràcies, Mònica! ;)

Moroboshi ha dit...

Caram, quin nivell! I molt interessant, també. Estaria bé que se sabés, això de la impossibilitat de canviar l'orientació de ningú. :)

It's not a phase ha dit...

Doncs sí! Estaria molt bé que les persones que creuen que l'homosexualitat és una fase se n'adonessin que tu neixes d'una manera, i que això no es pot canviar. Ja sé que és un exemple molt típic, però és com si neixes blanc o neixes negre: ets així i ja està, i no ets ni millor ni pitjor per ser una cosa o l'altra.

Moroboshi ha dit...

Suposo que com que poc a poc la societat va evolucionant hi deu haver menys casos de gent que es força a si mateixa a seguir el camí "correcte" i negar la seva pròpia homosexualitat, però siguin quines siguin les estadístiques en aquest sentit, i per la naturalesa del tema deu ser gairebé impossible de detectar, em sembla molt trist sentir-se obligat socialment a fer això i viure infeliç tota la vida, no?

Publica un comentari a l'entrada