divendres, 28 d’octubre de 2011

Prometedor capítol de Glee


 Atenció, spoilers!

Fins fa un parell de mesos havíem sentit a parlar de la sèrie Glee però mai l'haviem mirat. A dia d'avui som unes fidels seguidores de la sèrie que, a més, té diferents trames de contingut homosexual. 

Per una banda, i pràcticament des del primer capítol, hem vist com el personatge d'en Kurt (Chris Colfer) s'enfrontava amb el fet de sortir de l'armari amb el seu pare i amb els seus companys d'institut. Ell no s'amaga de la seva orientació sexual i, per això, hem vist com patia bullying per part d'un altre alumne. 


Per altra banda, hi ha la Santana (Naya Rivera). Al principi va començar amb un paper força secundari, però amb el temps ha esdevingut un dels personatges principals de Glee. Els guionistes de la sèrie van explicar que, tot i que la Santana va sortir amb nois mica en mica se n'adona que és lesbiana. La segona temporada va acabar, l'any passat, amb una declaració d'amor a la seva millor amiga, la Brittany (Heather Morris). L'amor, però, no era del tot correspost. Però la Brittany volia que la Santana digués obertament que era homosexual per poder viure sense amagar-se de qui realment era. I per això li regala una samarreta que posa "Lebanese" (el que seria una manera indirecta de dir que és lesbiana. Algunes dones lesbianes famoses han utilitzat el terme lebanese (libanesa) en clau d'humor per dir, sense dir-ho directament, que són lesbianes).


Tot això ens porta al proper capítol, el setè de la tercera temporada. Per culpa d'alguns esdeveniments esportius l'emissió del capítol es va retrassar un mes, i finalment s'emetrà el proper 1 de novembre. En aquest capítol la trama Santana-Brittany (popularment conegudes com a Brittana) farà un pas molt important. Algunes fonts fiables, expliquen, diuen que les dues noies finalment estaran juntes en el proper capítol (capítol que, per cert, s'anomena I kissed a girl). I no només això, sinó que la Santana li explicarà a la seva família que és homosexual. 

Sens dubte el proper capítol és prometedor!

Font

dimecres, 26 d’octubre de 2011

Elton John vs. Malàisia?


La cosa comença a passar de taca d'oli. En l'entrada d'ahir parlavem de la censura a les escenes lèsbiques de la pel·lícula d'Eva Longoria, fa dues setmanes de la possible prohibició del concert de Ricky Martin a Hondures. Ara li ha tocat el rebre a un dels icones gais més reconeguts a nivell mundial: Elton John.

El cantant britànic tenia previst un concert a Malàisia pel mes que ve. Doncs ha faltat temps perquè el Partit Islàmic de Malàisia (PAS) demanés la prohibició de la seva actuació. El motiu? Elton John és gai: "això no és bo. A l'Islam l'homosexualitat està prohibida. Ell està promovent l'hedonisme, i l'hedonisme no és bo per l'islam".

Pel que sembla el Partit Islàmic de Malàisia sol ser molt crític amb els artistes que visiten el país, ja que diu que promouen un estil de vida "promiscu i corrupte":

Per sort ara per ara no hi ha cap decisió presa, o sigui que cal esperar que al final Elton John pugui fer el seu concert a Malàisia.

Font

dimarts, 25 d’octubre de 2011

"Without men" censurada a Espanya


Recordeu "Without men"? És una pel·lícula que es va estrenar als Estats Units ara ja fa uns mesos i que havia d'arribar a Europa als voltants de l'octubre. Això ha coincidit amb la celebració del Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona (FICGLB). "Without men" havia de ser una de les pel·lícules projectades durant el festival, que s'està celebrant aquests dies. 

El director del FICGLB, Xavier Daniel, ha decidit retirar aquesta pel·lícula de la programació per censura a les escenes lèsbiques. Ha informat, també, que el distribuidor de la pel·lícula a Espanya li ha comunicat que quan el film s'estreni als cinemes també serà aquesta segona "versió" i no l'americana original. Xavier Daniel, molt enfadat amb la notícia, explica que la pel·lícula no s'entendrà sense aquestes escenes, ja que ajuden a la comprensió de la totalitat del llargmetratge i ho troba increïble a l'any 2011.

Segons els distribuidors aquesta nova "versió" arribarà a un públic més ampli. Expliquen, també, que van ser ells mateixos qui van retirar la pel·lícula del Festival ja que no és una pel·lícula lèsbica. 

Nosaltres, que som estudiants de publicitat, ens preguntem: voleu dir que l'homosexualitat no ven? Voleu dir que aquestes escenes no van ser fetes expressament per aconseguir més públic en general i no pas per atreure al públic homosexual concretament? Quin és, doncs, el motiu de censurar-les? Evidentment, com a persones que formem part del col·lectiu, no entenem aquesta decisió. Però tampoc es pot entendre a nivell comercial ni publicitari. Ja ho diu Xavier Daniel: increïble en ple 2011. 


Font

Ellen DeGeneres entrevista a Rachel Maddow


Si hi ha dues dones que actualment representin el col·lectiu homosexual femení a la televisió, aquestes són Ellen DeGeneres i Rachel Maddow. Les dues, obertament lesbianes, lluiten activament per aconseguir la igualtat de drets entre heterosexuals i homosexuals. 

Ja des de feia temps l'audiència de The Ellen DeGeneres show demanava que l'Ellen entrevistés a Rachel Maddow. Dijous passat, finalment, Ellen Degeneres va entrevistar a Rachel Maddow.

Les dues presentadores van parlar sobre un documental en el que apareix Rachel Maddow, en el que parla de la imatge hipersexualitzada i violenta de les dones als mitjans de comunicació. Aquest documental, anomenat Miss Representation, s'emetrà al canal nord-americà de pagament OWN (la seva propietària és Oprah Winfrey). En l'entrevista també es fa referència al volum de correus electrònics d'odi que rep Rachel Maddow. Ella mateixa explica, rient-se de la situació, que un 14% dels emails que rep són missatges d'odi. I de tots aquests missatges el 100% critiquen la seva imatge física (li critiquen el fet de que sigui una dona d'aspecte "masculí").

Sens dubte ens hem quedat amb ganes de veure tot el vídeo, ja que el que us mostrem és tan sols un fragment. Seguirem, però, buscant l'entrevista completa.  

Font

divendres, 21 d’octubre de 2011

Duran i Lleida i les teràpies "curatives" de l'homosexualitat



El candidat de Convergència i Unió a les eleccions espanyoles, Josep Antoni Duran i Lleida, va fer unes declaracions per Vanity Fair fa uns dies en on deia: "si hi ha un homosexual o un heterosexual que va lliurement a un psicòleg solicintant-li ajuda perquè creu que necessita un canvi de sexualitat, té tot el dret". Unes declaracions que la comunitat LGBT, com és normal, ha rebut com a homòfobes. 

Duran i Lleida ja fa temps que ha expressat la seva opinió a favor de les teràpies "reparadores" de l'homosexualitat. En el web Dos Manzanas llegim que l'any 2010, l'aleshores consellera de salut catalana -la socialista Marina Geli- va anunciar una investigació contra una clínica que suposadament curava l'homosexualitat. Duran i Lleida va sortir en defensa de la clínica: "estic en contra de represaliar l'assistència mèdica a les persones que intenten modificar la seva homosexualitat o controlar-la". 
Fa només unes hores Duran i Lleida ha deixat un missatge al Twitter dient: "digui el que digui Vanity Fair mai he dit ni diré que l'homosexualitat és una malaltia. Senzillament, perquè rotundament no ho és!"

Es fa difícil creure que Vanity Fair hagi pogut tergiverssar les paraules de Duran i Lleida quan tots coneixem el seu "historial" de declaracions a favor de les teràpies per curar l'homosexualitat.


Font
Ara
El País
La Vanguardia
Dos Manzanas
Ambiente G 

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Discriminació per ser massa femenina?


L'altre dia vam rebre el número de novembre de la revista lèsbica Diva (en el que, per cert, surt la Ruta Gedmintas (la Frankie de Lip Service) a la protada). Ens va sorprendre especialment un article anomenat Girlie-girls allowed? ("permès a noies femenines?") on s'explicaven diversos casos de discriminació dins el propi col·lectiu LGBT. 

Se suposa que tots els que formem part del col·lectiu hauriem de lluitar per eliminar els estereotips, per aconseguir els mateixos drets que la resta de ciutadans, però pel que sembla no sempre és així. La revista Diva ha fet un estudi que verifica que un quart de les noies lesbianes femenines han patit discriminació pel fet de ser femenines. Sobretot els casos tenen lloc quan una noia lesbiana intenta accedir a un esdeveniment o discoteca LGBT. Sovint es prohibeix l'entrada a discoteques o locals LGBT a noies "que semblen heterosexuals", i/o se'ls hi fa preguntes per descobrir si realment són lesbianes. Sorprèn el cas d'una noia que va haver de fer-li un petó a la seva nòvia perquè no es creien que fos lesbiana o el d'una que li fan fer un interrogatori per saber si era o no lesbiana. Moltes d'elles acaben desistint i marxen sense entrar a un local en el que haurien d'estar més benvingudes que enlloc. Afortunadament la majoria de noies femenines no es troben amb aquesta mena de casos, explica l'estudi.

Estem a l'era de The L Word, de Lip Service, de moltes sèries que han trencat els estereotips. Les noies lesbianes ja no estan caracteritzades com a masculines per regla general, en els mitjans de comunicació. Tal i com passa amb les persones heterosexuals hi ha persones de tot tipus.

Screencap de The L Word
Screencap de Lip Service
Screencap de Pretty Little Liars

A l'It's not a phase ens agradaria saber si alguna de vosaltres (o algun de vosaltres!) s'ha trobat mai amb un cas semblant. Nosaltres, afortunadament, no ens hi hem trobat mai. Sí que moltes vegades una persona (heterosexual) s'ha sorprès al saber que erem homosexuals, però mai hem patit cap discriminació per part de ningú del nostre mateix col·lectiu, al contrari.

dilluns, 17 d’octubre de 2011

"The kids are all right" es convertirà en sèrie

Recordeu "The kids are all right"? una pel·lícula que es va estrenar el febrer passat i que era de temàtica lèsbica? Pel que sembla el canal televisiu HBO i la directora del film, Lisa Cholodenko, estan preparant una adaptació de la història a la petita pantalla. 




 Possibles spoilers de la pel·lícula!

La sèrie girarà entorn dels cinc personatges principals (les dues mares, els dos fills i el donant d'esperma) però encara no se sap si es reprendrà la història des d'on la pel·lícula la va deixar o si començarà des d'un punt completament diferent. Tampoc se sap si els actors seran els mateixos de la pel·lícula (entre ells hi trobavem Julianne Moore, Annette Bening i Mark Ruffalo).




La pel·lícula explicava la vida d'una família homoparental amb dos fills. Els fills, ja adolescents, tenien una inquietud: qui va ser el seu donant d'esperma? A partir d'aquí comencen la recerca d'aquest individu que s'acaba transformant amb una part molt important a les seves vides. Acaba interferint tant en la família que té una aventura amb una de les dues mares. 

A nosaltres la pel·lícula, nominada als Oscar, no ens va agradar massa -i, pel que sembla, a una part de la comunitat lèsbica tampoc-, ja que pensem que tot i que tracten l'homosexualitat amb molta naturalitat, algun dels comportaments de les protagonistes no són gaire habituals i no acaben de reflectir la realitat. Si les dues mares són lesbianes (i no bisexuals) es fa estrany el fet que una d'elles tingui una aventura amb un home. Si bé tot pot passar a la realitat -evidentment una dona heterosexual en un cert punt de la seva vida també pot voler experimentar amb una altra dona- pensem que aquest fet fa més mal que bé a la comunitat lèsbica, i que ajuda poc a "prendre-se-la" seriosament; l'espectador pot arribar a pensar que el que realment volen totes les dones (hetero o homosexuals) és tenir relacions amb homes. 

Ens agradarà, però, veure la nova sèrie i veure cap a quina direcció continua. A veure si aquesta vegada la sèrie supera la pel·lícula! 

Font
After Ellen 

divendres, 14 d’octubre de 2011

Teresa Forcades, una ovella entre llops


Ahir vam mirar el capítol del programa El Convidat on Albert Om visitava la monja benedictina i doctora Teresa Forcades (Barcelona, 1966). Nosaltres som atees i sovint trobem inexplicables les opinions que tenen alguns membres de la església catòlica (com per exemple Benet XVI) de l'homosexualitat. L'opinió de Teresa Forcades no ens va deixar indiferents. Durant el capítol d'El Convidat no es va parlar d'homosexualitat, però sí de sexualitat. Ella mateixa explica que creu que l'església catòlica té incoherències pel que fa a aquest tema. També pensa que no està "justificat teològicament" el fet que les dones no puguin estar ordenades. Sens dubte la seva opinió ens va interessar molt i per això hem volgut fer una recerca per internet per saber què en pensa de l'homosexualitat.

En una entrevista en un diari virtual, se li pregunta sobre el posicionament de l'església respecte al col·lectiu homosexual. I aquesta és la seva resposta: fa només un segle l'església católica considerava compatible amb la doctrina cristina l'esclvitud. En això hem evolucionat, gràcies a Déu. Espero que en el tema de l'homosexualitat també evolucionem

També s'ha manifestat pel que fa al matrimoni homosexual: "respecte al matrimoni cristià com a sacrament, algunes persones consideren el punt capital d'aquesta unió la complementarietat. Tot i així, si diem que és sacrament serà perquè és signe de quelcom, que és l'amor de Déu, el Pare, el Fill i l'Esperit Sant i aquests tres no es complementen per res. El Pare no li diu al fill "ets el que em falta". Això no va així a la trinitat: el Pare l'estima gratuitament, no perquè li falti res, i això és l'essencial en l'amor. L'essencial d'aquest amor sacramental, matrimoni cristià, de parella, com vulguis dir-li, és aquesta capacitat de reconèixer en l'altre a un tu irreductible i de tractar-lo amb respecte, per ser llibertat humana, amb el que es tracten Pare, Fill i Esperit Sant."


Les seves opinions, com era d'esperar, no són massa ben vistes per bona part de la comunitat cristina:el Vaticà ha intentat que Teresa Forcades rectifiqui públicament i s'adhereixi a la doctrina oficial de l'església catòlica. I ella respon amb un interessant article, Sicut agnos inter lupos ("Com ovelles entre llops") i diu: o em sento amb forces per enfrontar-me als llops o em quedo a casa i no dic ni faig res.

I és que ser monja no va en contra d'estar a favor dels drets humans: Teresa Forcades i la comunitat benedictina en són l'exemple. Són persones que viuen una vida molt diferent a nosaltres, que tenen unes creences molt diferents, però amb les que compartim un mateix pensament: s'han de respectar els drets humans de totes les persones


Font

dijous, 13 d’octubre de 2011

Kristen Stewart i Leonardo DiCaprio faran personatges homosexuals

Kristen Stewart i Leonardo DiCaprio encarnaran a les seves respectives noves pel·lícules a personatges homosexuals. 

En el cas de Kristen Stewart encara està per confirmar, però es creu que la seva propera pel·lícula serà A taxonomy of Barnacles. Es tracta d'una comèdia basada en una novel·la, i en la que també participaran Jeff Bridges, Anne Hathaway i Maggie Gyllenhaal. El suposat paper de Kristen Stewart serà el de Beth Barnacle, una noia de cabells liles que tindrà un amor no correspost.



Pel que fa a Leonardo DiCaprio, aquesta mateixa tardor estrenarà J.Edgar, on fa del propi John Edgar Hoover, que era homosexual. La Warner Bros ha comprat, també, els drets de The Imitation Game i volen que Leonardo DiCaprio en sigui el protagonista. En aquesta altra pel·lícula basada en fets reals veurem, tal i com explica el web d'Ambiente G, la vida d'Alan Turing, un matemàtic anglès que va tenir un paper fonamental en el món de la informàtica i que va liderar les teories sobre la intel·ligència artificial. Pel que es veu, el paper de Turing va ser clau a la Segona Guerra Mundial ja que va aconseguir desxifrar els codis alemanys i així es va aconseguir la victòria dels aliats. Turing va ser perseguit per la seva homosexualitat i va haver de patir greus penes, havent d'acceptar un tractament d'hormones femenines per no anar a la presó per ser gai.


























Tant Kristen Stewart com Leonardo DiCaprio han tingut personatges homosexuals en les seves pel·lícules anteriors: Kristen Stewart, l'any 2010, a The Runaways i Leonardo DiCaprio quan va fer el paper d'Arthur Rimbaud.







































Font

dimecres, 12 d’octubre de 2011

"Coming Out" a MTV


En motiu del National Coming Out Day del que us parlavem ahir, l'MTV va emetre un programa anomenat Coming Out en el que dos joves feien un important pas a la seva vida: fer pública la seva homosexualitat.

Per una banda coneixem a Nevin, un jove afro-americà jugador de rugby. Decideix explicar als seus companys d'equip que és gai, volent afrontar-se així a un món on ser homosexual no és gens fàcil. En el vídeo de promoció es veu just el moment en que Nevin reuneix a l'equip per explicar-los-hi una part molt important de la seva vida. Al principi els seus companys semblen estar desconcertats, però de seguida li mostren el seu suport incondicional. 

Per altra banda coneixem a la Rachael, una noia que vol dir-li al seu pare que és lesbiana. El seu major temor és que el seu pare no ho accepti i l'allunyi dels seus germans
Dues històries molt diferents que mostren una realitat idèntica: el temor de revelar a algú la teva orientació sexual. En el documental descobrim que tant Nevin com Rachael ja han sortit de l'armari amb les persones més properes a ells (en el cas d'ell, els seus pares; en el cas d'ella, la seva mare).

El programa, que dura una hora, es va estrenar ahir als Estats Units i en principi està pensat perquè tingui continuitat. 

En el següent vídeo veiem com Nevin explica als seus companys d'equip que és homosexual:
 

dimarts, 11 d’octubre de 2011

National Coming Out Day


 Avui dia 11 d'octubre se celebra el National Coming Out Day (el que en català podria dir-se el dia nacional de la sortida de l'armari, més o menys). Tot i que el nom indiqui que es tracti d'un esdeveniment a nivell nacional, la realitat és que s'ha estès arreu del món -sobretot a Alemanya, Austràlia, Canadà, Croàcia, Estats Units, Holanda, Nova Zelanda, Polònia, Regne Unit i Suïssa.

No és que sigui un dia en el que les persones homosexuals han de sortir de l'armari en massa. Més aviat és una jornada en la que es debat i es pren consciència sobre el fet de que les persones LGBT facin pública la seva sexualitat. És un dia en el que, a més, es pretén promoure la igualtat sigui quina sigui l'orientació sexual de les persones. A més, tot i que no és pròpiament l'objectiu d'aquest dia, és una jornada en que moltes persones decideixen sortir de l'armari.

D'on va sorgir la idea de fer un "national coming out day"? Doncs va ser l'any 1988 quan Robert Eichberg (un psicòleg nord-americà) i Joan O'Leary (un activista gai, també nordamericà) van considerar que en aquest dia els governs i la societat havien de prendre consciència de la situació del col·lectiu LGBT i n'havien de promoure els seus drets. Es va escollir aquest dia en honor a una marxa a favor dels drets LGBT que s'havia celebrat l'11 d'octubre de l'any anterior (1987).

Aquest dia és celebrat no només per la comunitat LGBT sinó que també per totes aquelles persones que tot i ser heterosexuals lluiten per aconseguir la igualtat de drets entre hetero i homosexuals (el que popularment es coneix com a allies (aliats)).

Durant pràcticament tot el dia d'avui el National Coming Out Day o Happy National Coming Out Day han estat trending topic a nivell mundial, al Twitter. 

Tot i que a Catalunya aquesta celebració no es té massa en compte, us volem desitjar un feliç dia a tothom! ;) 


Voldriem preguntar-vos, tot i que ja ho hem fet en alguna altra ocasió: 
com va ser la vostra sortida de l'armari?  
Esperem les vostres respostes!



Font
Human Rights Campaign
Wikipedia
Gaylife

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Pel·lícules homosexuals: Kissing Jessica Stein


Nota: 6,5
Any: 2001
País: Estats Units


El seu argument
Kissing Jessica Stein és una d'aquelles pel·lícules que haviem sentit anomenar moltes vegades però que mai haviem vist. Es tracta d'una comèdia independent de l'any 2001 i que té com a protagonista a una jove periodista que no ha tingut sort amb l'amor. La seva família i amics intenten buscar-li parella sigui com sigui, però creuen que ella és massa exigent; i és que Jessica Stein és una intel·lectual i vol estar al costat d'una persona culta amb qui pugui mantenir una conversa sobre temes literaris, algú que no cometi errors gramaticals ni sintàctics mentre parla. Es per això que queda enlluernada un dia que descobreix un anunci a la pàgina de contactes d'una persona que utilitza una cita literària per cridar l'atenció. La sorpresa la té, però, quan descobreix que aquesta persona és una dona. Jessica Stein decideix trucar a aquesta dona per veure si, per fi, aconsegueix trobar en una dona el que no havia trobat mai en un home.


La nostra opinió
La pel·lícula és força surrealista, des del nostre punt de vista, però aconsegueix que l'espectador passi una bona estona. Els personatges que hi apareixen no podrien encasillar-se amb una etiqueta, simplement experimenten segons les circumstàncies de la seva vida. Desconeixem fins a quin punt aquesta història podria ser realista però, tal i com ja hem dit, farà que l'espectador es diverteixi amb uns personatges i una història fora d'allò comú.


Us deixem amb el tràiler!

divendres, 7 d’octubre de 2011

Amber Heard explica perquè va decidir sortir de l'armari

L'actriu americana Amber Heard ha explicat en una entrevista els motius perquè va sortir de l'armari l'any passat. Va ser durant la gala dels premis GLAAD (Gay and Lesbian Alliance Against Defamation) que va confirmar que era bisexual i que sortia amb la fotògrafa Tasya Van Ree des de feia tres anys.




Explica que, tot i ser una persona molt privada, va creure que dir que era bisexual podria ajudar, sobretot, a joves homosexuals: "sempre he estat fora [de l'armari]. Ja des de molt abans de la gala dels premis GLAAD hi havia fotografies meves assistint a rodes de premsa agafada de la mà de la meva xicota. Vaig parlar de la meva relació perquè hi ha una diferència entre ser una persona privada i ser part del problema. Sabia que tenia una responsabilitat amb la gent jove, que actualment no tenen massa referents, i vaig decidir sortir de la meva zona de comfort i dir públicament que tinc una nòvia sense ser ambigua. Si amagues alguna cosa és perquè inadvertidament estàs dient que està malament. I jo no sento com si estés malament."



Ens agrada veure com una celebritat actua amb tanta naturalitat. Anys enrere hagués sigut impossible assistir a cap esdeveniment agafat/da de una persona del mateix sexe. Amber Heard ho va fer amb tanta naturalitat que ningú li va donar importància. 

L'actriu ha estat notícia fa uns dies, també, perquè s'ha cancel·lat la seva sèrie The Playboy Club, on n'era la protagonista. La NBC ha decidit posar punt i final a la sèrie després de només tres capítols per la baixa audiència. Tot i que no miravem The Playboy Club pensem que és una llàstima que es cancel·li ja que estava previst que un dels personatges fos homosexual.  


Font
She Wired 

dimarts, 4 d’octubre de 2011

Hondures vs. Ricky Martin

Els famosos homosexuals no estan, en cap cas, salvats de les discriminacions per la seva orientació sexual. Fa just una setmana parlavem de l'expulsió de Leisha Hailey d'un avió per haver fet un petó a la seva nòvia. En aquest cas el protagonista de la malaurada història és Ricky Martin. 




El cantant, que va fer pública la seva homosexualitat l'any passat, està fent una gira mundial per promocionar el seu últim disc Música+Alma+Sexo. El dia 16 d'octubre tenia programat un concert a Tegucigalpa, Hondures. El ministre d'Interior hondureny ha fet unes declaracions molt dures que podrien prohibir l'entrada de Ricky Martin al país: els líders catòlics d'Hondures volen protegir la moral i els principis ètics de la nostra societat. A més, el seu nucli familiar no és el prototip de família que la societat hondurenya o les seves lleis aprovarien.

S'està debantent, doncs, si és el govern d'Hondures o bé els líders catòlics els que volen prohibir que Ricky Martin faci un concert al país. Tot i que sembla que es culpin mútiament, la veritat és que ni polítics ni religiosos estan d'acord en que el cantant portoriqueny actui a Hondures. 

Un nou cas, doncs, de discriminació envers el col·lectiu LGBT del que ens fem ressò. Com bé exposava un dels comentaris en referència a la notícia de Leisha Hailey fa uns dies: per "sort" li ha passat a un famós i podrà fer sentir ben bé la seva veu a l'hora de denunciar-ho. 

Esperem que així sigui.


Font