divendres, 14 d’octubre de 2011

Teresa Forcades, una ovella entre llops


Ahir vam mirar el capítol del programa El Convidat on Albert Om visitava la monja benedictina i doctora Teresa Forcades (Barcelona, 1966). Nosaltres som atees i sovint trobem inexplicables les opinions que tenen alguns membres de la església catòlica (com per exemple Benet XVI) de l'homosexualitat. L'opinió de Teresa Forcades no ens va deixar indiferents. Durant el capítol d'El Convidat no es va parlar d'homosexualitat, però sí de sexualitat. Ella mateixa explica que creu que l'església catòlica té incoherències pel que fa a aquest tema. També pensa que no està "justificat teològicament" el fet que les dones no puguin estar ordenades. Sens dubte la seva opinió ens va interessar molt i per això hem volgut fer una recerca per internet per saber què en pensa de l'homosexualitat.

En una entrevista en un diari virtual, se li pregunta sobre el posicionament de l'església respecte al col·lectiu homosexual. I aquesta és la seva resposta: fa només un segle l'església católica considerava compatible amb la doctrina cristina l'esclvitud. En això hem evolucionat, gràcies a Déu. Espero que en el tema de l'homosexualitat també evolucionem

També s'ha manifestat pel que fa al matrimoni homosexual: "respecte al matrimoni cristià com a sacrament, algunes persones consideren el punt capital d'aquesta unió la complementarietat. Tot i així, si diem que és sacrament serà perquè és signe de quelcom, que és l'amor de Déu, el Pare, el Fill i l'Esperit Sant i aquests tres no es complementen per res. El Pare no li diu al fill "ets el que em falta". Això no va així a la trinitat: el Pare l'estima gratuitament, no perquè li falti res, i això és l'essencial en l'amor. L'essencial d'aquest amor sacramental, matrimoni cristià, de parella, com vulguis dir-li, és aquesta capacitat de reconèixer en l'altre a un tu irreductible i de tractar-lo amb respecte, per ser llibertat humana, amb el que es tracten Pare, Fill i Esperit Sant."


Les seves opinions, com era d'esperar, no són massa ben vistes per bona part de la comunitat cristina:el Vaticà ha intentat que Teresa Forcades rectifiqui públicament i s'adhereixi a la doctrina oficial de l'església catòlica. I ella respon amb un interessant article, Sicut agnos inter lupos ("Com ovelles entre llops") i diu: o em sento amb forces per enfrontar-me als llops o em quedo a casa i no dic ni faig res.

I és que ser monja no va en contra d'estar a favor dels drets humans: Teresa Forcades i la comunitat benedictina en són l'exemple. Són persones que viuen una vida molt diferent a nosaltres, que tenen unes creences molt diferents, però amb les que compartim un mateix pensament: s'han de respectar els drets humans de totes les persones


Font

2 comentaris:

Moroboshi ha dit...

Jo també sóc ateu, no puc creure en cap religió perquè, en fi, per creure-hi s'han de fer uns actes de fe (mai més ben dit) que em veig incapaç de fer. Però les respecto. Totes. I trobo a banda del mal que fan a moltes persones, hi ha molta gent per a la qual funcionen, l'ajuden a viure millor. I l'Església, per sobreviure i fins i tot captar moltes més persones, hauria d'acceptar la realitat, el que li demana la gent, i rectificar amb certes coses. Per tant, Déu escolti aquesta senyora.

I això va per totes les religions.

It's not a phase ha dit...

Mai millor dit ;) Els temps canvien, la realitat canvia. No té sentit quedar-se estancat en el passat!

Publica un comentari a l'entrada