dimarts, 22 de novembre de 2011

Rajoy i els homosexuals

Aprofitant l'àmplia majoria del Partit Popular en les eleccions de diumenge passat, volem analitzar breument què ens espera ens els pròxim quatre anys. L'oposició d'aquest partit a qualsevol dret que beneficiï als homosexuals és ja força coneguda. Però fins a on arriba la intolerància de Mariano Rajoy? A continuació us mostrem d'algunes de les declaracions que retraten al que serà el pròxim president d'Espanya.
















Així expressava Rajoy el seu desacord amb el dret a adoptar dels matrimonis homosexuals: 
 "Esperaré al recurs del Constitucional, però canviaria el dret a adoptar, els hi trauria aquest dret" 20minutos, 2008.


En una entrevista al diari El País, quan se li preguntava pel matrimoni homosexual, Mariano Rajoy responia que no es comprometia a mantenir el matrimoni homosexual:  
 "I en el cas del matrimoni homosexual? Escoltaré al Constitucional i a la gent, però no m'agrada que se li digui matrimoni, i crec que no és constitucional. 
Si el Constitucional l'avala, vostè es comprometrà a mantenir-la, o no? No" El País, 2010.


El gener d'aquest any, feia referència a la Llei de matrimonis homosexuals assegurant que: 
 "Canviaria la Llei de matrimonis homosexuals i que esperarà a veure què diu el Tribunal Constitucional" La Vanguardia, 2011.


Més recentment, l'octubre passat, Rajoy declarava que si el Tribunal Constitucional accepta el terme matrimoni en la Llei de matrimonis homosexuals, ell no derogaria ni canviaria la llei: 
 "La meva discrepància amb la Llei de matrimonis homosexuals està només en el nom" Cadena Ser, 2011.


El diumenge a la nit, després de guanyar les eleccions, Mariano Rajoy va comparèixer davant dels mitjans a la seu del PP, dient les següent paraules: 
 "Estic plenament decidit a ser el president de tots (...) Governaré al servei d'Espanya i dels espanyols, procurant que per cap circumstància ningú es senti exclòs" Antena 3, 2011.


Què n'opineu vosaltres? Cal ser pessimistes o optimistes pel futur dels drets dels homosexuals a Espanya?

6 comentaris:

Moroboshi ha dit...

És ben bé el que diu: no els agrada el nom. De fet, no els agrada ni el nom ni la idea. Però saben que es poden posar milions de persones en contra, i que no ho poden fer com voldrien. Per tant, per no treure-ho però alhora deixar mig contents els seus votants més conservadors, un canvi de nom seria el terme mig.

Per altra banda, crec que en aquests moments els interessa no ficar-se en temes no urgents per a ells, s'hi juguen massa i el moment és delicat. No crec que intentin res a curt termini.

Anònim ha dit...

Si malament no recordo, els conservadorrs ( depravadors... ) eren els primers en oposar-se a la llei del divorci, i ara són els primers per divorciar-se... Serà cert el que especulen alguns sobre si Rajoy és un homosexual reprimit ? (hehe.. )
Elvira ( no pas Fernández )

It's not a phase ha dit...

Dit col·loquialment (i finament, perquè no sigui dit :P), són uns "pesats" els del PP. N'estic segura que d'aquí mooolts anys, quan l'homosexualitat ja sigui un fet normal per a tothom, la gent del PP serà la primera de casar-se. És com el cas que comentes tu, Elvira (no pas Fernandez, afortunadament, que quedi clar, també! :P), del divorci... Ara qualsevol treu, el divorci, no? Ells serien els primers d'anar-hi en contra.

La veritat és que em treuen de polleguera els del PP: no respcten ni qui sóc ni el meu país. Quina mena d'"estima" pretenen que els hi tingui tenint en compte això?

Ja sé que al cap i a la fi seria perjudicial per tothom, però espero que el govern els hi vagi malament i que d'aquí 4 anys la cosa canvii :S

Anònim ha dit...

El que resulta impossible de creure és que digui que retirarà el DRET a adoptar. Crec que com ens han ensenyat de petits un dret és té, no es dóna.

En el fons penso (o espero) que tot es quedarà en un intent de guanyar vots de l'Espanya més conservadora.

Anònim ha dit...

L'única solució viable en detriment a les agressions que rebem els catalans per tots cantons, fins el punt de pretendre llevar-nos la raó i tota llibertat, per part de les sangonelles del poder español és la independència d'Espanya.

Sempre cal ser optimista i no defallir !

Salutacions cordials,
Elvira.

It's not a phase ha dit...

Totalment d'acord, Elvira! ;) Jo també crec que seria l'única solució. Segur que tindriem problemes, i molts, però com a mínim ens hauriem tret un GRAN pes de sobre.

Clara

Publica un comentari a l'entrada