divendres, 17 de febrer de 2012

La Santana i la Brittany per fi són parella


Atenció, SPOILERS!

Sí, sí, ho heu sentit bé! El capítol de dimarts passat ("Heart", 3x13) dedicat a Sant Valentí per fi va deixar les coses clares: la Santana i la Brittany ja són parella oficialment. Els fans de la sèrie i de la parella Brittana (o Santittany) en concret vam resoldre els nostres dubtes en l'últim capítol. Ja des d'abans de Nadal que la sèrie ni confirmava ni desmentia que les dues noies fossin parella. Però bé, ara ja no hi ha dubte!

El capítol anava dedicat a Sant Valentí, per tant, tot el capítol es va centrar bàsicament en les relacions de tots els personatges. Durant el capítol coneixem als pares de la Rachel, que són dos homes, i que volen "ajudar" a la Rachel i a en Finn amb els preparatius del casament. 


La Mercedes li diu a en Sam que no vol que surtin junts, i canta la cançó "I will always love you" de Whitney Houston. En Karofsky es declara a en Kurt que, evidentment, li diu que ell està sortint amb en Blaine i no té cap intenció de deixar-lo. I la Sugar té una cita de Sant Valentí amb en Rory deixant de banda a l'Artie, que també volia sortir amb ella. 


I bé, d'aquí passem a la Santana i la Brittany: la Brittany li fa una llista de cançons a la Santana (diu que són les cançons que ella sent en el seu cap quan està amb la Santana o quan pensa en ella), i just quan es van per fer un petó el director de l'escola, el sr. Figgins, les crida al seu despatx. Aquest els hi diu que no es poden mostrar afecte en públic dins l'escola i que han rebut una queixa. La Santana li diu al director Figgins que en Finn i la Rachel no es paren de fer petons en públic i ningú els hi diu res. I aquest els hi respon que qui es va queixar al veure la Santana i la Brittany era per motius religiosos. Aquí sí que la Santana ja està realment indignada i li diu a Figgins que "l'únic que ella vol és poder fer-li un petó a la seva xicota quan vulgui, però que en aquesta escola quan convé es fa la vistra grossa i quan convé no". I marxa del despatx. 


La següent escena en la que es veu la Santana és quan està presenciant com un grup cristià (The God Squad) canta una cançó de St. Valentí a la Rachel de part d'en Finn. Quan la cançó acaba la Santana li pregunta a Joe (un personatge que suposem que a partir d'ara apareixerà regularment): "així si pago cantareu una cançó a qui jo vulgui?" I Joe li respon que per 10 dòlars sí. I la Santana li respon: "en aquest cas vull que li canteu una cançó a la meva nòvia Brittany. I quan dic nòvia no vull dir la meva amiga que és una noia. Vull dir la meva nòvia nòvia. Com sona això?". Aleshores es veu la cara de Joe, sorprès, i aquí s'acaba l'escena.


Finalment, anem al "Sugar Shack", la festa que la Sugar ha organitzat per Sant Valentí. De cop apareix The God Squad i Joe diu, en públic, "la Santana López m'ha demanat sí podriem cantar una cançó d'amor a la Brittany S. Pierce. Després de pensar-hi molt i de resar he vist que només hi havia una resposta correcte: es clar que sí. L'amor és amor. Aquesta cançó és per la Brittany, de part de la Santana", i li canten la cançó "Cherish". Al llarg de la cançó es veuen la Brittany i la Santana agafades de les mans, i al final surten a la pista de ball. Quan la cançó s'acaba es fan un petó, podent mostrar-se afecte i amor com qualsevol altra parella.


Un capítol que no us podeu deixar perdre, sens dubte!

6 comentaris:

Ana17 ha dit...

hola noies!! mmm fa temps que vull preguntar-vos la vostra opinió sobre si surtir o no de l' armari a l' institut, i crec que amb aquest capitul de glee és bona ocasió per preguntar-ho bé petons ^^

It's not a phase ha dit...

Hola Ana17! ^^

Nosaltres et donarem la nostra opinió en base a la nostra experiència personal, esperem que et serveixi!

De fet, nosaltres vam sortir de l'armari a l'època de l'institut (ara fa uns 4 anys)i t'hem de dir que ni l'una ni l'altra vam tenir cap problema (anavem a instituts diferents). La gent s'ho va prendre majoritàriament bé, tot i que també hem de dir que (no sabem si per això o no) algunes persones que creiem prou amigues es van distanciar una mica de nosaltres. Creiem que la teva decisió depèn en molta part de la teva situació personal (per exemple: ho has dit als teus pares? Ho saben els teus amics? Et sents capaç d'afrontar possibles situacions negatives?). Si tens parella ella també et podria ajudar en una situació com aquesta. Abans de dir-ho a "tothom" t'aconsellem, evidentment, dir-ho a persones properes a tu.

És cert que després de dir-ho potser et sentiràs el centre de totes les mirades, però això no durarà molt. A l'institut sempre van sortint noves xafarderies que acaben fent que la gent deixi de fer tant cas al fet que tu siguis o no lesbiana.

Si t'has de sentir més còmode o evitar que els altres especulin sobre la teva orientació sexual, t'aconsellem que surtis de l'armari. Tot i així, tingues en compte que la sexualitat és una cosa molt personal i no t'has de sentir obligada a donar explicacions a ningú.

Esperem haver-te ajudat!! I si necessites qualsevol cosa no dubtis en preguntar-nos-ho, et respondrem tan bonament com poguem (i si no et ve de gust explicar-ho en obert aquí al bloc i mai necessites res envia'ns un correu electrònic a itisnotaphase@gmail.com).

Petons!

Ana17 ha dit...

Moltiiiiiisimeeesssss gràcies :)la veritat és que el que meu dit m' ha fet rumiar perquè aixó de que no me de sentir obligada a dir-ho la veritat és que si que em sentia/sento una mica així perquè encara que les persones més properes a mí sí que ho saben (no molta gent la veritat) hi ha cops que hem dóna "ràbia" que no tothom ho sàpiga perquè de vegades quan estic parlan en grup o potser o escolto dir coses com: m´han dit que no sé qui es gay o lesbiana... ho diuen como si fos d´un altre planeta aquesta persona i no se em fa ràbia no atrevirme a dir ei que yo també ho sóc t'ens cap problema? no ho faig perquè em dóna por que després les coses canvin no vull tampoc que em mirin malament i el que més em fa callar és que no pugui ser yo mateixa amb les meves amigues!! ja que a mi m'agrada ser una persona propera i no vull que pensin malament els demés o que els faci jo sentir incomodes encara que jo sé que sento amistat. Doncs no sé potser no val la pena dir-ho però per altre banda m'agradaria tenir una conversa a clase i que en comptes de que em preguntesin si hi ha cap noi especial, hem preguntesin si hi ha cap noia especial...

No sé ^^ en fi sento haver escrit tanta cosa :P Ah gràcies per tot!! suposo que ho diré als que tinc aprop no només els meus amics del "cor" i ja està no em complicaré :)
PD: gràcies per el correu ^^ per cert que esteu a l' universitat? yo a bachillerat :$
Adeuu :)

It's not a phase ha dit...

Hola de nou, Ana!

Ja és un gran pas que ho hagis dit a algú, ni que no sigui massa gent! És un bon inici el que comentes, de dir-ho a altres amics ni que no siguin molt propers. Tot plegat t’anirà donant seguretat en tu mateixa i qui sap, potser ben aviat ja podràs “ser tu” de manera oberta al teu institut, sense haver-te d’amagar de res, ni haver de pretendre que ets algú que no ets. Són molt molestes aquestes situacions que comentes, de totes les amigues parlant de nois i tu allà palplantada sense saber què dir... Realment són moments en els que et voldries fondre.

Pel que fa a la reacció de la gent al saber que algú és homosexual, que en parlen com si fos una cosa d’un altre planeta... Doncs deixa clar que no deuen conèixer massa bé a ningú que sigui homosexual, o no parlarien així! La veritat és que la reacció de la gent, sobretot quan ets tu qui surt de l’armari, pot ser del tot inesperada, però (pels casos que conec en primera persona) generalment sol ser prou bona (en el meu cas la majoria de la gent em va dir que a) “no ho haguessin dit mai” o b) no els hi ha importat).

Espero que si properament decideixes dir-li a algú vagi molt bé. Molts ànims!

PD: Sí, estem a la universitat! Jo (em dic Clara, per cert!)faig 4t, i aquest és el meu últim any, de fet! I la meva parella, que de vegades també fa alguna entrada al bloc, fa 3r ;)

Ana17 ha dit...

Moltes gràcies per tot ^^ i encantada Clara :) per cert que estudieu? jo voldria fer biologia ;)

It's not a phase ha dit...

Doncs casualment totes dues fem Publicitat i Relacions Públiques, però en universitats diferents ;)

Publica un comentari a l'entrada