dijous, 28 de febrer de 2013

Pel·lícules homosexuals: Fucking Amal


Nota: 8
Any: 1998
País: Suècia


El seu argument
L'Agnes, una noia de quinze anys, marxa de la gran ciutat per anar a viure a Amal. És una noia introvertida, amb pocs amics. El dia del seu aniversari, i en un intent d'aconseguir la simpatia dels seus companys d'institut, convida a tota la seva classe per celebrar-ho. A la festa pràcticament no hi assisteix ningú, excepte l'Elin, una noia rebel i molt popular que vol saber si els rumors d'homosexualitat de l'Agnes són veritat. El que per l'Elin serà una diversió es convertirà en un malson per l'Agnes, que està secretament enamorada de l'Elin. 

A partir d'aquest moment l'Agnes i l'Elin viuran una història entre l'amor i l'odi, entre l'acceptació i el rebuig, entre la felicitat i la tristesa. 



La nostra opinió
No podem evitar valorar aquesta pel·lícula tenint en compte l'any que es va fer, el 1998. Sens dubte és una pel·lícula avançada als seus temps, que es va atrevir a explicar sense tabús una història lèsbica entre dues adolescents. I només per aquest fet, més enllà l'argument, ja té un valor afegit. 

La pel·lícula ens permet conèixer de ben a prop a la seva protagonista, l'Agnes. Sabem què sent, què pensa i les dificultats per les que està passant: ella és conscient que és lesbiana, i ho accepta, però se li fa una muntanya pensar en què dirà la gent, en com la tractaran els seus coneguts i en com s'ho prendrà l'Elin, de qui està enamorada. Conèixer de manera tan propera a l'Agnes ens permet endinsar-nos més en la pel·lícula i posar-nos al lloc de la pròpia protagonista. La història no parla de l'acceptació de la pròpia sexualitat, sinó del temor a fer-ho públic i a viure la vida obertament. 

Fucking Amal és una ficció que utilitza un llenguatge molt proper i que en certs moments, per la manera com està gravada, fins i tot recorda a un documental. No és una pel·lícula "de diumenge a la tarda": no és còmica (tampoc tràgica!), i no és passatgera, sinó que té un rerefons més  profund, i fa reflexionar a l'espectador

dimecres, 27 de febrer de 2013

Fucking Åmål al Museu del Cinema

Demà el Museu del Cinema de Girona projectarà Fucking Åmål, de manera gratuïta, dins un ciclefòrum educatiu



Alguns de vosaltres potser heu sentit a parlar, o heu vist, la pel·lícula lèsbica Fucking Åmål (Maleïda Åmål). Si no ho heu fet o teniu ganes de repetir teniu una cita al Museu del Cinema de Girona. Demà dia 28 de febrer, a les 19:30h, es projectarà aquest film dins del ciclefòrum educatiu organitzat des del Consell Municipal Escolar i el Consell Municipal d'Educació de Girona.

L'entrada és lliure i, a més, comptarà amb les ponències de Carme Rabadà (membre de l'Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes), Oscar Elgarrista i Toni Pimentel (membres de Sinver, l'Associació Universitària de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transexuals de la Universitat de Girona) i Carme Fornells (directora del Centre Jove de Salut de Girona). El film es projectarà en versió original subtitulat. 

Fucking Åmål explica la vida de l'Agnes, una noia tímida i introvertida que se'n va a viure a Åmål (d'aquí el títol). Té pocs amics a l'institut, però aviat s'enamora de l'Elin una noia popular i rebel. El film mostra les dificultats per les que passa l'Agnes per acceptar qui és i què sent. Aquest llargmetratge suec de l'any 1998 ha guanyat nombrosos guardons, inclosos quatre premis Guldbagge (l'equivalent dels Oscars a Suècia). 

Si voleu llegir la nostra crítica de la pel·lícula feu clic aquí.


Més info a:

dilluns, 18 de febrer de 2013

Documental: Les nostres dones

Per què ser feliç quan pots ser normal? La vida de 9 dones extraordinàries.


Sempre ens fa il·lusió quan descobrim projectes fets a casa nostra i que poden ser d'interès pel nostre col·lectiu. Per això avui us volem presentar un documental que encara no s'ha estrenat: Les nostres dones. De moment no en sabem massa detalls, però no us negarem que pel poc que sabem ens fa molt bona impressió. 

El documental parla de nou dones, de les seves vides, i de com lluiten quotidianament per allò que els hi agrada. Una d'aquestes nou dones és la poetessa Sílvia Bel, a qui vam entrevistar l'any passat (podeu llegir l'entrevista aquí). 

Pel que sembla el documental té una banda sonora de luxe en la que hi han col·laborat més d'un centenar de dones de Barcelona. 

Aquest projecte social ha estat possible gràcies a, entre d'altres, la col·laboració de la Coordinadora LGBT de Catalunya

Ara per ara no en sabem més informació, tan sols que molt aviat s'estrenarà. De moment, i per anar obrint boca, ens han deixat amb el teaser del documental.



Teaser LES Nostres Dones from Maia Jenkinson on Vimeo.

dijous, 14 de febrer de 2013

Chely Wright embarassada de bessons

La cantant Chely Wright i Lauren Blitzer seran mares aquest estiu


Si algú li hagués dit a Chely Wright, fa pocs anys, que l'any 2013 estaria feliçment casada i esperant bessons no s'ho hauria cregut. La cantant, que va estar a punt de suïcidar-se per la por a viure obertament com a lesbiana, està vivint un dels moments més dolços de la seva vida personal. 

La notícia es va saber fa uns quants dies, quan Chely Wright i la seva dona -Lauren Blitzer, directora de màrqueting de Sony Music Entertainment- van concedir una entrevista al show online "Gwissues" on van explicar que estan esperant bessons pel mes de juliol. 

"Han d'arribar al mes de juliol, però els bessons idèntics de vegades s'avancen un mes. Quan parelles homosexuals tenen nens, logísticament és una mica diferent de quan les persones heterosexuals tenen fills. Això és tot el que sabem. Ha sigut una experiència fantàstica". 

Chely Wright ha estat la primera cantant de country en sortir de l'armari (l'any 2010). Un any després es va casar amb Lauren Blitzer.



Font
After Ellen
Cascara Amarga
ABC News

dimarts, 12 de febrer de 2013

El dia després de Benet XVI

Un grup feminista es despulla dins de Notre Dame a favor del col·lectiu homosexual i en contra de Benet XVI

REUTERS
Com tots sabem -no es parla d'altra cosa- Benet XVI va anunciar, ahir, que d'aquí poc deixarà el càrrec de màxim representant de l'església catòlica. Tothom en parla, sí. Però un grup de noies del grup ucraïnès feminista "Femen" ha decidit celebrar-ho d'una manera força peculiar i reivindicativa: passejant-se en top-less dins de la catedral de Notre-Dame de París.

Aquest grup de noies han entrat al temple enmig de la massa de turistes i un cop dins s'han tret la roba. En els seus cossos es llegien eslògans com "No a l'homofòbia", "No més papa" o "Crisi de fe". Els serveis de seguretat no han tardat en fer-les fora. 

Fa poc mes d'un mes ja van fer una acció semblant: passejar-se sense roba a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, mentre Benet XVI resava l'Angelus des de la seva finestra. En aquesta ocasió als seus cossos hi portaven escrit In gay we trust (Confiem en els gais) I No homophobes (No als homòfobs), eslògans que també cridaven enmig de la multitud. Mentre la policia del Vaticà les detenia, els assistents a la missa les van insultar (qualificant-les de "diabòliques") i fins i tot agredir físicament amb un paraigua. 


REUTERS

REUTERS

Font
Ara
El País
Perú 21

dilluns, 11 de febrer de 2013

Benet XVI i el col·lectiu homosexual


Benet XVI acaba d'anunciar fa poca estona que renuncia al seu càrrec (quina pena, no?). La relació entre aquest octogenari senyor i el col·lectiu homosexual mai ha estat massa bona. Quan dues persones no es cauen bé, o en aquest cas persona i col·lectiu, el millor i més just és ignorar-se entre sí. Però per a Benet XVI això no era suficient i, per això, no ha dubtat en menysprear i criticar en múltiples ocasions a les persones homosexuals, aprofitant el poder que li concedeix el càrrec de màxim representant de l'església catòlica. A continuació us presentem algunes de les declaracions més sonades de Benet XVI.


2008: "Els homosexuals són una amenaça greu per la humanitat"

L'any 2008, en el discurs de cap d'any, Benet XVI va qualificar a les persones homosexuals "d'amenaça greu" i les va comparar amb problemàtiques com el canvi climàtic. Aquestes declaracions les va fer pocs dies després que el Vaticà es negués a aprovar la proposta de despenalització universal de l'homosexualitat presentada a l'ONU per 66 països.

També va carregar contra les persones transsexuals: "No és l'home sinó Déu qui decideix qui és home i qui dona". 

2012: "L'homosexualitat és un atac contra la família tradicional"

Benet XVI va dir, a principis de 2012, que el matrimoni homosexual és "una amenaça contra la família tradicional i que, per tant, posa en risc el futur de la humanitat". Va expressar, també, que la família està fundada pel matrimoni entre un home i una dona i va criticar a aquelles polítiques i lleis de determinats països que permeten el matrimoni entre persones del mateix sexe. 

2012: "Els homosexuals neguen la seva pròpia naturalesa"

El pontífex va començar el 2012 d'una manera i el va acabar igual: criticant als homosexuals. En aquest cas va criticar els "atemptats" als que s'exposa l'"autèntica família", formada per un home i una dona, segons ell. També deia que l'homosexualitat i transsexualitat intenten "manipular la naturalesa i danyar la dignitat de l'ésser humà".

Va puntualitzar que "l'atac que actualment estem experimentant contra la vertadera estructura familiar, formada per pare, mare i fills, és molt més profunda. Els homosexuals neguen la seva pròpia naturalesa".


2013: "La reciprocitat entre masculí i femení és l'expressió de la bellesa de la naturalesa volguda per el Creador"

Benet XVI no ha plegat sense fer unes últimes declaracions sobre els homosexuals. Aquest gener va expressar el suport de l'església a la dignitat humana i al matrimoni com a "expressió de fe i fecunda aliança entre l'home i la dona". 


I ara...què?
Tot i no creure en Déu, ni en cap ésser superior, no es pot negar la influència que té la figura del màxim representant de l'església catòlica a nivell mundial. És inevitable preguntar-se si d'una vegada per totes escolliran a un representant més obert, més just i més respectuós (diuen que l'esperança és l'últim que es perd!). I sinó poden prendre com a exemple a l'església luterana sueca que des del 2009 permet el matrimoni entre persones del mateix sexe en els seus temples. 

Serà aquest mateix mes de març quan coneixerem el proper pontífex i caldrà veure quin és el seu posicionament sobre les persones homosexuals. Afortunadament, difícilment podrà ser més dur i injust amb un col·lectiu que ha estat castigat per la història i per l'església. Esperem, doncs, que el canvi sigui a millor.




Font
El Mostrador
CNN
Antena 3
Excelsior
El Nuevo Diario
Cooperativa

dimecres, 6 de febrer de 2013

Le mariage pour tous / Marriage for all!


El parlament britànic i el francès han aprovat la llei sobre el matrimoni homosexual. 


Europa avança mica en mica a favor de la igualtat per tothom. Sembla mentida que llocs que aparentment són tan avançats en certs aspectes, com França i el Regne Unit, tinguin tantes dificultats per acceptar la realitat: molts dels seus ciutadans són homosexuals i mereixen tenir els mateixos drets que la resta de persones. 
Països del nord d'Europa, com Suècia, Noruega o Islàndia permeten el matrimoni homosexual. També ho fan països del sud del continent, com Espanya o Portugal. Els països centre-europeus no permeten el matrimoni entre persones del mateix sexe, sinó un altre tipus d'unió (en aquests casos doncs, lògicament, les persones homosexuals no estan en situació d'igualtat). La regió més perjudicada és l'est d'Europa, on la constitució de molts d'aquests països, com Ucraïna o Romania, especifica que el matrimoni "és la unió entre un home i una dona". Per tant, la llei no reconeix ni protegeix a les persones homosexuals en aquests indrets. 
Un dels pitjors casos és el de Rússia, on no s'ha tardat a fer declaracions respecte a la recent aprovació de la llei sobre el matrimoni homosexual a França i Gran Bretanya. El cap del Departament de Drets Humans rus va dir, a través del seu Twitter, que la legalització del matrimoni homosexual "reduïa als seus ciutadans [francesos i britànics] les possibilitat d'adoptar nens russos". Rússia també va expressar fa pocs dies que prohibia "la propaganda homosexual" en algunes de les seves regions.
Font: Diari Ara