dilluns, 29 d’abril de 2013

El conte de fades de Disney


Disney haurà marcat la infància de molts de nosaltres: el conte abans d'anar a dormir, la pel·lícula del diumenge a la tarda, els cromos que ens canviàvem al pati de l'escola... Disney era per tot arreu. I una cosa tan innocent com això pot haver tingut un gran impacte a la nostra vida adulta. Però, sabeu què? El conte de fades de Disney de quan érem menuts s'ha acabat. No tenim perquè creure que el príncep es casarà amb la princesa, ni que els homes són els herois que salvaran al món, ni que les dones necessiten ser salvades per ningú. 

Avui ens volíem preguntar sobre la presència de l'homosexualitat a les pel·lícules de Disney. És força curiós que no hi aparegui cap parella de lesbianes o de gais. Si ens hi parem a pensar un moment és força indignant: abans prefereixen emparellar a una noia amb una bèstia que amb una altra noia! Per sort l'època en la que Disney mostrava la seva cara més estereotipada (bàsicament des de la creació de la companyia fins a finals dels anys 90) sembla haver-se moderat. L'any 1998 Disney va crear a la Mulan (la recordeu? Era una noia que es feia passar per un home per poder lluitar contra els huns), que trencava amb la imatge de la dona fràgil i desvalguda que s'havia vist majoritàriament fins al moment. I més recentment trobem a la protagonista de Brave, la Mèrida, una noia que vol trencar amb una antiga tradició que l'obligaria a casar-se amb un dels fills dels senyors de la terra.



És cert, i s'ha de reconèixer, que Disney està fent grans avenços per trencar els estereotips que ells mateixos havien promogut anys enrere. De fet, un dels animadors de Disney, Andreas Deja, diu que veu molt factible que en un futur l'empresa aposti per crear personatges homosexuals.

Els dibuixos animats creiem que tenen dues funcions fonamentals a la vida d'un nen o d'una nena: en primer lloc, entretenir-los, fer que passin una bona estona. I en segon lloc, una funció educativa molt poderosa, que "ataca" directament a l'inconscient dels més petits. 

És evident que no se li podia demanar a Disney que es desmarqués anys enrere, segurament en contra de gran part de la societat, i creés personatges homosexuals. Però no podem evitar creure que tot aniria millor ara si, des de fa anys, s'hagués promogut la igualtat a les nostres pantalles. No podem evitar imaginar-nos com de bonica hagués sigut la nostra infància en veure que la Bella s'enamora de la Blancaneus o l'Aladdin de l'Hércules. No podem evitar pensar en com de diferent percebríem tots l'homosexualitat avui en dia.

I, a vosaltres, com us hauria agradat que fóssin els personatges de Disney?

dijous, 25 d’abril de 2013

26 d'abril: dia de la visibilitat lèsbica

Us presentem l'agenda d'activitats organitzades a Catalunya en motiu del dia de la visibilitat lèsbica.





Barcelona


25/04/2013
Organitza La Independent i IdemTV, amb la participació d'InOutRadio i MasQue LES

19:00h - Taula rodona: Els mitjans de comunicació i la visibilitat lèsbica

L'acte, organitzat per La Independent i IdemTV, amb la participació d'InOutRadio i MasQue Les, es portarà a terme al Col·legi de Periodistes de Catalunya. A la taula rodona es debatrà sobre la poca visibilitat de les lesbianes als mitjans de comunicació, sobretot als mitjans generalistes. S'analitzarà el perquè d'aquesta situació tan lamentable. També es parlarà sobre la visibilitat del col·lectiu LGBT en general als mitjans de comunicació.

Web: IdemTV


26/04/2013
Organitza LesCat

19:00h - Xerrada: Dones invisibilitzades al llarg de la història

En aquesta xerrada es parlarà sobre visibilitat i invisibilitat, sobre dones lesbianes que han aconseguit grans fites però que han estat invisibilitzades al llarg de la història. Aquest esdeveniment tindrà la participació d'InOutRadio i el seu programa "Desconocidas & Fascinantes". Es portarà a terme al Centre Cultural Valentina (Plaça Regomir 2, Barcelona). 

Pàgina de Facebook aquí.


26/04/2013
Amb el suport dels grups i associacions Sin Vergüenza, LesCat, Joves d'Esquerra Verda, Te n'aDones i ACATHI.


Caminada reivindicativa en contra de la invisibilitat de les dones lesbianes.

Pàgina de Facebook aquí.


Girona


26/04/2013
Organitza Grup de Lesbianes de Girona, SinVer Girona, BrotBord, Comissió Unitària 28 de juny amb la col·laboració de Sala Regàs i Centre Cívic Pont Major

20:00h - Acte literari - Dones que estimen dones - Brot Bord
22:00h - Concert Lydia Torrejón - Grup de Lesbianes de Girona
23:30h - Espectacle de Mayéutika Magic - Sinver

La Sala Regàs del Centre Civic del Pont Major de Girona acollirà tres actes per celebrar el dia de la visibilitat lèsbica. El primer d'ells, amb inici a les 20:00h serà un acte literari, concretament un recital de poesia sota el títol "Dones que estimen dones". Seguidament es podrà gaudir d'un concert de Lydia Torrejón. Els actes posaran el seu punt i final amb un espectacle de màgia de Mayéutika Magic.


Pàgina de Facebook de l'esdeveniment aquí


Esperem que sigueu on sigueu de Catalunya tingueu l'oportunitat d'apropar-vos i participar en algun dels actes que es portaran a terme a la nostra terra. Visibilitzeu-vos!

dimecres, 24 d’abril de 2013

Mariage pour tous, per fi!

França diu "sí, vull" al matrimoni homosexual 

Celebracions a París després de la decisió del Parlament

Ahir va ser un dia especial. A Catalunya, celebràvem un dia tan nostrat com el sant Jordi. I no gaire lluny d'aquí, a França, també tenien un gran motiu per estar de celebració: el parlament francès va donar la benvinguda al matrimoni homosexual. 

Com hem comentat algunes vegades, i potser ho heu vist als mitjans, França està dividida entre aquells que estan a favor de la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe i els que no. Per sort, ahir el Parlament francès va fer sentir la seva veu, amb 331 vots a favor de la llei i 225 en contra. Hollande ha complert la seva promesa i el matrimoni homosexual ja no es farà esperar més. 

Què representa la llei pels homosexuals francesos?
En primer lloc, allò més lògic: a partir del mes de juny gais i lesbianes es podran casar legalment, gaudint així dels mateixos drets que les persones heterosexuals. En segon lloc, la llei també obre la possibilitat que les persones homosexuals adoptin. I, per últim, però no menys important, la nova legislació permetrà que els homosexuals casats en altres països puguin gaudir de la condició de casats/des també a França. És a dir, si dos homes o dues dones s'han casat a Catalunya podran obtenir un certificat de matrimoni que els consideri com a casats/des a França sense problemes. C'est magnifique!

Però...és tot tan bonic com sembla?
Evidentment es tracta d'una excel·lent notícia però encara hi ha molt camí per fer. Per exemple, de moment no s'ha debatut sobre la reproducció assistida, tema que sembla que va per llarg ja que no es debatrà fins més endavant. I un dels problemes més greus és la reacció d'un sector de la societat francesa, indignada pel fet que les persones homosexuals es puguin casar. La seva protesta s'ha convertit en un autèntic moviment i han protagonitzat diverses manifestacions -i, val a dir-ho, actes violents. 

Amb tot, els homosexuals francesos veuen amb molts bons ulls la nova llei. Alhora, però, no poden evitar un cert sentiment de por a atacs homòfobs després que part de la societat francesa s'hagi radicalitzat tant en contra del matrimoni homosexual. 


La cara i la creu del matrimoni homosexual en 6 imatges


Una parella celebrant ahir, a París, la decisió del Parlament
Manifestacions a favor del matrimoni homosexual
Manifestacions a favor del matrimoni homosexual
Dues dones reivindicant el matrimoni entre un home i una dona
Grups radicals en contra del matrimoni homosexual
Manifestacions en contra del matrimoni homosexual

Font
Ara
El País
Vilaweb

dimarts, 23 d’abril de 2013

dimecres, 10 d’abril de 2013

Kukuxumusu en contra de l'homofòbia

La marca de samarretes Kukuxumusu i el periodista basc Jon Sistiaga han dissenyat una samarreta en contra de la llei "mata-gais" d'Uganda


Uganda està vivint un moment molt complicat. Mentre que a molts països del món sembla que s'avança cap a la despenalització i la normalització de l'homosexualitat, a Uganda existeixen lleis molt dures en contra del col·lectiu. El parlament ugandès vol crear una llei que es coneix amb el nom de "mata-gais" i que té l'objectiu de prohibir les relacions entre persones del mateix sexe. De fet aquesta llei pot representar penes de presó o fins i tot penes de mort pels homosexuals.

La samarreta està dissenyada per Mikel Urmeneta i s'hi poden veure dibuixades a persones homosexuals abraçant a cors. Una de les parelles no abraça a un cor, sinó a la silueta d'Àfrica. La parella té les mans emmanillades i es troba sobre un eslògan ras i curt, però amb molt de significat: Why? ("Per què?"). Els beneficis que s'obtinguin de la venda de la samarreta, que té un cost de 18,50€, seran donats a Metges Sense Fronteres.


La samarreta es posarà a la venda avui, dia en el que Canal + estrenarà, també, el documental que Jon Sistiaga ha realitzat per denunciar la situació de les persones homosexuals ugandeses. El reportatge, sota el títol "La caça a l'homosexual" explicarà al detall el projecte de llei i comptarà amb impactants declaracions del propi ministre d'Ètica ugandès que qualifica els gais de "perillosos perquè destrueixen la humanitat" i diu que "són uns pervertits que van en contra de les lleis de la física". L'esperança d'aquells qui estan en contra de la llei mata-gais és que la pressió internacional faci rectificar als polítics ugandesos. 


Font

dimarts, 9 d’abril de 2013

Debat a TV3 sobre l'adopció per part de parelles homosexuals

Avui a Els Matins de Televisió de Catalunya s'ha parlat sobre l'adopció de nens per part de parelles homosexuals.


El debat ha estat molt interessant, i ha comptat amb dues opinions ben contraposades. Per una banda, Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori contra l'Homofòbia i, per l'altra, Lluís Carreras, advocat i membre de Catholic Voices

De tot el que s'ha parlat, ens ha sobtat l'afirmació que ha fet Lluís Carreras sobre els nens pendents d'adopció: "a aquests nens se'ls hi ha de donar el millor que tinguem", referint-se a que les parelles heterosexuals tinguin preferència a l'hora d'adoptar. A aquesta opinió ha respost Helena Garcia Melero, qui moderava el debat, de manera contundent: "el millor que tinguem no és donar-los-hi amor, tant si és una parella homosexual com heterosexual?".

Lluís Carreras, advocat i membre de Catholic Voices

És impensable, si més no per nosaltres, pensar que una parella heterosexual garantirà més estabilitat a una família que una parella homosexual. Fa uns anys, i com a curiositat, va sortir una enquesta que revelava que els pares nord-americans, si haguessin de deixar els seus fills amb uns altres progenitors, escollirien a Ellen DeGeneres i a Portia De Rossi. Per què? Perquè segurament les van considerar per les seves qualitats humanes, com a parella però també con a individuals, com a persones capaces de cuidar a un nen i de donar-li estabilitat. Aquests són els factors que s'haurien de tenir en compte quan una parella adopta un nen, i no si són hetero o homosexuals.

Per la seva banda, de les declaracions d'Eugeni Rodríguez -totes, des del nostre punt de vista,  molt encertades i ben argumentades- destacarem un detall amb el que ens hem quedat: "un nen serà el que tu li puguis explicar". És a dir, un nen veurà el món com els seus pares (o mares) li expliquin, com el seu entorn li expliqui. En aquest punt, en l'educació, és on és possible fer grans passos cap a la igualtat, perquè les noves generacions no tinguin prejudicis i acceptin la diversitat i la considerin com a una riquesa i no com a un defecte. 

Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori contra l'Homofòbia


Com a conclusió, destaquem dues últimes frases que han sortit al llarg del debat. La primera, del mateix Eugeni Rodríguez, que ha dit que "el millor per a un nen és passar de no tenir pares a tenir pares o mares" i, la segona, d'Empar Moliner (qui també participava en el debat) quan deia que "el món, per sort, evoluciona". I cada vegada, mica en mica, ens acostem més a una societat més igualitària i justa. No cal oblidar, però, que encara queda molt camí per fer.


En aquest enllaç podreu veure el vídeo sencer 

dilluns, 8 d’abril de 2013

Margaret Thatcher: homòfoba o icona gai?


Margaret Thatcher ha mort aquest matí després de patir un vessament cerebral. La que ha estat la primera ministra britànica més duradora de la història (des del 4 de maig de 1979 al 28 de novembre de 1990) és considerada, per molts, una icona gai. D'altres, opinen que és impossible veure-la com a tal després que promogués lleis que anaven en contra de les persones homosexuals. 

Certament la relació de la Dama de Ferro amb el nostre col·lectiu pot ser una mica desconcertant. És per això que avui volem fer un breu repàs per la vida de Thatcher i les seves opinions sobre els homosexuals


Any 1966: suport a Leo Abse
En aquesta època la conservadora Margaret Thatcher encara no era primera ministra, sinó Membre del Parlament. L'any 1966 va donar suport al polític laborista Leo Abse en un projecte de llei per despenalitzar l'homosexualitat masculina. Van ser pocs els Membres del Parlament pertanyents al partit conservador que, de la mateixa manera que Thatcher, van donar suport a Abse.

Leo Abse


Any 1986: Secció 28
El govern de Thatcher va tirar endavant amb la Secció 28 que prohibia a les autoritats locals i a les escoles promoure l'homosexualitat. A més, donava el dret als professors de no fer cas al bullying homòfob a les escoles. 

El govern conservador de la Dama de Ferro va idear aquesta legislació després que el partit laborista volgués que s'ensenyés l'homosexualitat als nens. 

La Secció 28 va ser abolida pel govern de Tony Blair, l'any 2003.


Margaret Thatcher: icona gai?
Alguns opinen que malgrat que el govern de Thatcher tenia unes polítiques anti-gais, ella personalment no tenia res en contra dels homosexuals. De fet, va ser ella qui va nombrar a alguns ministres, com Earl of Avon, que eren obertament homosexuals. 

Però què és el que realment ha convertit, per alguns, a Margaret Thatcher com a una icona gai? La majoria en destaquen la seva personalitat. Se'n destaca, sobretot, una capacitat de lideratge extraordinària. Una dona que es va imposar en un món d'homes i que va demostrar ser capaç de gestionar el poder i la pressió que suposava el càrrec. Tot això, sense perdre l'elegància i la feminitat.



Nosaltres no us sabríem dir si Margaret Thatcher era una icona gai. Com hem vist, la seva vida era plena de matisos, no tot era blanc ni negre. És cert que en algunes ocasions va defensar el col·lectiu homosexual però no podem oblidar que també va atacar-lo, i de manera molt dura,  en alguns casos. El que sí que podem assegurar és que Margaret Thatcher és una peça clau per comprendre la història del segle XX, una persona que avui ha dit el seu últim adéu i que de ben segur serà recordada de manera destacada a tots els llibres d'història.



Font

dimarts, 2 d’abril de 2013

Portades homosexuals a Time: "el matrimoni homosexual ja ha guanyat"

Avui fem un repàs a les portades que la revista Time ha dedicat a l'homosexualitat.

Portades de l'abril de 2013:  "El matrimoni homosexual ja ha guanyat"

La revista nord-americana Time ja té portada pel seu número d'abril. Com alguns de vosaltres potser sabreu el Tribunal Suprem dels Estats Units està debatent aquests dies sobre la possibilitat de legalitzar el matrimoni homosexual en aquest país. Time s'ha volgut avançar publicant dues versions de portada de la seva revista on hi expliquen que "Amèrica ja ha decidit". Passi el que passi al Tribunal, els ciutadans americans ja han donat suport de manera majoritària al matrimoni entre persones del mateix sexe. També ho ha fet, i de manera pública, el seu president, Barack Obama. 

No és la primera portada que Time publica relacionada amb l'homosexualitat -però potser sí que és la més explícita-. Avui volem fer un repàs de les portades LGBT que la revista Time ha publicat.

1969




En aquest número, que va sortir el 31 d'octubre de 1969, la revista parlava sobre com hi havia lleis en contra les persones homosexuals. Això es traduïa en violència contra les persones que formaven part del col·lectiu, fins i tot per part de la pròpia policia. En aquell moment les lleis es preocupaven més de la moralitat de cadascú en particular que no pas d'eradicar la violència i el crim.

1975


El setembre de 1975 Time publicava la seva revista dedicada a Leonard Matlovich, el primer militar nord-americà en sortir de l'armari i voler lluitar pels seus drets. Fins fa quatre dies els Estats Units encara es barallaven amb el "Don't ask, don't tell", que volia prohibir als homosexuals militars revelar la seva orientació sexual. Imagineu-vos com devia ser a l'any 1975...! Sens dubte el que va fer Leonard Matlovich és un acte de valentia.


1979


Quatre anys més tard, Time tornava a dedicar la seva potada a l'homosexualitat. Aquest número parlava sobre New Town, una àrea de Chicago que s'havia convertit en el centre d'oci per les persones homosexuals (homes, sobretot) en aquella època. Era normal veure homes junts passejant pel carrer o assistint a espectacles junts. Un fenomen que mica en mica es va anar estenent a la resta del país.


1997


La nostra estimada i, per molts idolatrada, Ellen DeGeneres va pagar molt car, en el seu moment, sortir de l'armari a través de la revista Time. La van acomiadar després que el públic i la indústria li girés l'esquena i va caure en l'oblit durant anys. El temps ha passat i actualment és una presentadora amb un èxit espectacular als Estats Units, i està feliçment casada amb la no menys simpàtica i atractiva Portia De Rossi. Ellen DeGeneres serà sempre un mite per a la comunitat lèsbica.


2005


Com és sortir de l'armari sent adolescent? Aquesta qüestió i moltes altres relacionades amb l'homosexualitat i els adolescents es resolien al número de la revista Time de l'octubre de 2005.


2013

El número actual de Time, i com ja dèiem al principi, va dedicat a l'homosexualitat. Digui el que digui el Tribunal Suprem americà és innegable que el matrimoni homosexual és un dret que la majoria de nord-americans volen. La revista Time ho ha expressat d'aquesta manera, amb dues portades dedicades al matrimoni entre persones del mateix sexe. 



Font
Metafilter
Time Magazine