dimecres, 13 de novembre de 2013

Pel·lícules homosexuals: La Vie d'Adèle


Nota: 8,5
Any: 2013
País: França

El seu argument
Una mirada canvia la vida de l'Adèle. Fins a aquell moment ella era una noia de 15 anys, que estudiava a l'institut i que no es qüestionava la seva sexualitat. Però l'Emma, aquella noia de cabells blaus, molt més gran que ella, li fa replantejar la seva vida des del precís moment en que les seves mirades es creuen pel carrer. L'Adèle s'enamora bojament de l'Emma, i amb ella descobrirà l'amor i el desig. Tot això havent de suportar una gran pressió social i estant sotmesa als judicis de valors dels seus amics. 



La nostra opinió
MAG-NÍ-FI-CA actuació d'Adèle Exarchopoulos (tal i com ho sentiu, es diu Adèle a la vida real i Adèle a la pel·lícula!). La seva naturalitat, carisme i capacitat de fer-nos enamorar del seu personatge són, per nosaltres, el gran secret de l'èxit d'aquesta pel·lícula. Sembla que els mitjans se centren en parlar de Léa Seydoux (l'Emma), que ja té una llarga trajectòria professional a les seves espatlles. Per a nosaltres la gran estrella de La Vie d'Adèle és l'Adèle.



Sortint del cine vam sentir a una noia que deia que la pel·lícula podia haver durat una hora menys (dura 3 hores). Si sou dels que us agraden les pel·lícules frenètiques on passen moltes coses aquesta pel·lícula no és per vosaltres. Però, ep, que el títol ho diu ben clar!: la vida de l'Adèle, una noia com tu, com jo, com qualsevol de nosaltres. Això és el que ofereix la pel·lícula i ens ho presenta amb una autenticitat increïble

La història que explica La Vie d'Adèle és universal: és una història d'amor entre dues persones, que tenen els seus propis conflictes de parella i conflictes amb el seu entorn. El que distingeix aquesta pel·lícula de la resta és, sens dubte, la cruesa (en el bon sentit de la paraula) amb que s'explica la història. Sembla que no hi hagi talls, que s'expliqui tot de manera natural, pràcticament improvisant. I això és molt especial, molt estrany de trobar a les pel·lícules actuals.



Pel que fa a una critica negativa, una part té a veure no amb la pel·lícula en si sinó amb la polèmica que ha generat. És ridícul veure que de les 3 hores que dura la pel·lícula, a la majoria de crítiques, reportatges o articles es fa un èmfasi excessiu a les escenes de sexe. Sí, hi són. I hi són sense artificis, sense músiques de fons i sense gaires filtres. Ens hagin agradat o no aquestes escenes (no entrarem en això), no podem reduir tota la pel·lícula als minuts que duren aquestes escenes.

L'aspecte negatiu de la pel·lícula en si és que ens va faltar un punt més de feminitat, de sensibilitat. Una visió més femenina de la història que, per nosaltres, hagués significat l'excel·lència de la pel·lícula. En aquest sentit, potser s'entreveia massa que el director (Abdellatif Kechiche) era un home i que en alguns moments no es posava prou a la pell d'una dona per relatar la història. Algunes escenes semblaven massa enfocades a satisfer les fantasies del director. 

La Vie d'Adèle, en definitiva, no deixarà indiferent a ningú, per bé o per mal. Per nosaltres és una pel·lícula que val molt la pena per la seva gran qualitat, per la seva màgia. Quan podeu, i si podeu (a nosaltres ens va costar trobar una sala on la fessin), aneu-la a veure.