dimecres, 13 de novembre de 2013

Pel·lícules homosexuals: La Vie d'Adèle


Nota: 8,5
Any: 2013
País: França

El seu argument
Una mirada canvia la vida de l'Adèle. Fins a aquell moment ella era una noia de 15 anys, que estudiava a l'institut i que no es qüestionava la seva sexualitat. Però l'Emma, aquella noia de cabells blaus, molt més gran que ella, li fa replantejar la seva vida des del precís moment en que les seves mirades es creuen pel carrer. L'Adèle s'enamora bojament de l'Emma, i amb ella descobrirà l'amor i el desig. Tot això havent de suportar una gran pressió social i estant sotmesa als judicis de valors dels seus amics. 



La nostra opinió
MAG-NÍ-FI-CA actuació d'Adèle Exarchopoulos (tal i com ho sentiu, es diu Adèle a la vida real i Adèle a la pel·lícula!). La seva naturalitat, carisme i capacitat de fer-nos enamorar del seu personatge són, per nosaltres, el gran secret de l'èxit d'aquesta pel·lícula. Sembla que els mitjans se centren en parlar de Léa Seydoux (l'Emma), que ja té una llarga trajectòria professional a les seves espatlles. Per a nosaltres la gran estrella de La Vie d'Adèle és l'Adèle.



Sortint del cine vam sentir a una noia que deia que la pel·lícula podia haver durat una hora menys (dura 3 hores). Si sou dels que us agraden les pel·lícules frenètiques on passen moltes coses aquesta pel·lícula no és per vosaltres. Però, ep, que el títol ho diu ben clar!: la vida de l'Adèle, una noia com tu, com jo, com qualsevol de nosaltres. Això és el que ofereix la pel·lícula i ens ho presenta amb una autenticitat increïble

La història que explica La Vie d'Adèle és universal: és una història d'amor entre dues persones, que tenen els seus propis conflictes de parella i conflictes amb el seu entorn. El que distingeix aquesta pel·lícula de la resta és, sens dubte, la cruesa (en el bon sentit de la paraula) amb que s'explica la història. Sembla que no hi hagi talls, que s'expliqui tot de manera natural, pràcticament improvisant. I això és molt especial, molt estrany de trobar a les pel·lícules actuals.



Pel que fa a una critica negativa, una part té a veure no amb la pel·lícula en si sinó amb la polèmica que ha generat. És ridícul veure que de les 3 hores que dura la pel·lícula, a la majoria de crítiques, reportatges o articles es fa un èmfasi excessiu a les escenes de sexe. Sí, hi són. I hi són sense artificis, sense músiques de fons i sense gaires filtres. Ens hagin agradat o no aquestes escenes (no entrarem en això), no podem reduir tota la pel·lícula als minuts que duren aquestes escenes.

L'aspecte negatiu de la pel·lícula en si és que ens va faltar un punt més de feminitat, de sensibilitat. Una visió més femenina de la història que, per nosaltres, hagués significat l'excel·lència de la pel·lícula. En aquest sentit, potser s'entreveia massa que el director (Abdellatif Kechiche) era un home i que en alguns moments no es posava prou a la pell d'una dona per relatar la història. Algunes escenes semblaven massa enfocades a satisfer les fantasies del director. 

La Vie d'Adèle, en definitiva, no deixarà indiferent a ningú, per bé o per mal. Per nosaltres és una pel·lícula que val molt la pena per la seva gran qualitat, per la seva màgia. Quan podeu, i si podeu (a nosaltres ens va costar trobar una sala on la fessin), aneu-la a veure. 


5 comentaris:

Moroboshi ha dit...

Em crida l'atenció, i a Barcelona la fan almenys als Renoir, en VO, com s'haurien de veure totes les pel·lícules, però em temo que no podré veure-la perquè si té la durada que té i no sembla la mena de pel·lícula que pot interessar a la meva xicota, ja m'esperaré i la baixaré quan en facin l'edició domèstica i tingui una certa qualitat d'imatge.

Per altra banda no sé per què, però em sonava que es basava en un còmic, i en aquest cas tinc el dilema sobre si llegir primer l'obra original o veure la pel·lícula.

Curiós que en un tràiler censurin un mugró. Si ho han de fer, que no ho ensenyin.

Lorena ha dit...

A mi em va encantar.

Com comenteu costa de trobar sales on la facin (a Girona sembla que els cinemes de la ciutat no són prou madurs com per projectar-la). Vaig veure-la als cinemes Verdi de Barcelona amb VO.

Tres hores sí, però a mi no se'm van fer llargues per res. Expliqueu molt bé amb què us trobareu, exactament això, la vida d'Adèle. Poques pel·lícules mostren amb tanta naturalitat la relació entre dues dones. Em va agradar molt també com se centra la pel·lícula en els detalls, en mostrar escenes totalment quotidianes, amigues del públic, amb qui qualsevol s'hi pot sentir identificat (la majoria de pel·lícules pequen d'artificialitat i veure una persona despentinada és gairebé impossible).

A mi em va sobrar, i va encaminat amb el que deieu sobre que es veu la figura masculina en la direcció del fim, és el "motiu" (no vull fer d'spoiler) de la problemàtica que sorgeix en la realció. Sembla que les lesbianes estem condemnades a caure sempre en el mateix error (jo encara no hi he caigut, per sort).

En fi, repeteixo, a mi em va encantar i la recomano sí o sí.

It's not a phase ha dit...

És una mica indignant que una pel·lícula com aquesta, que ha guanyat la Palma d'Or a Cannes es faci a tants pocs cinemes. Nosaltres la volíem anar a veure aquí Girona i enlloc la feien. I a Tarragona només en una sala (és allà on la vam anar a veure), que per cert, estava a rebentar. I evidentment era en castellà.... :S Jo no sé francès però mirant el tràiler en castellà o en francès ja hi trobo una diferència abismal. La veritat que tinc ganes de poder-la veure en francès, n'estic segura que encara m'agradarà més!

Efectivament, la pel·lícula està basada en un còmic! Pel que es veu la creadora del còmic no està del tot satisfeta amb la pel·lícula.... En aquest terreny no m'hi puc posar, perquè no he llegit el còmic, jo! ;)

No m'havia fixat en això del mugró, tens tota la raó! Deu ser cosa de la gent que ha penjat el vídeo en el YouTube, potser. Ara, si el que ha penjat el vídeo mai veu la pel·lícula sencera.... es farà un fart de sensurar! 8-)

It's not a phase ha dit...

Lorena! Gràcies per comentar!! ;)

Totalment d'acord amb el que dius. Una pena això que no es faci aquí a Girona... això sí, cap cine d'aquí té cap problema en fer la pel·lícula comercial de torn...

Com bé comentes, això d'anar despentinat (vaig llegir durant el rodatge no tenien ni perruqueria ni maquillatge), o qualsevol cosa així quotidiana és pràcticament impossible de veure en altres pel·lícules.

Són coses com aquesta el que la fan tan especial ;)

Moroboshi ha dit...

En tots els casos la VO és millor. Encara que sigui perquè et permet apreciar la interpretació original, mentre que a les versions doblades escoltes els actors de doblatge.

Per molt bé que ho facin no és el mateix, i a sobre quan no són pel·lícules de Hollywood la qualitat del doblatge és molt inferior a l'habitual.

Publica un comentari a l'entrada